Dimarts 21 de juliol. 9 del matí. Gran Via de Barcelona. Matons de Desokupa conjuntament amb Mossos, el combo letal per a moltes famílies, fan fora de casa seva una família. Dijous 23 de juliol. 9 del matí. Carrer Pallars de Lleida. Desnonament d’una família que estava pendent de solució per part de la Paeria des d’abans de l’estat d’alarma. Divendres 25 de juliol. 12 del migdia. Carrer de les Eres de la Seu d’Urgell. Desnonament d’una família per part d’un gran tenidor. 

Són tres estampes d’una realitat cruenta que fa massa que existeix. La “nova normalitat” i la “represa” han pres posició ràpidament i han provocat amnèsia a governants i administracions públiques. No n'hi ha prou en dir i repetir “no deixarem ningú enrere” quan s'oblida a totes les famílies que no poden pagar el lloguer de casa seva, després de mesos d’aturada, en un mercat immobiliari que ja vivia uns preus de bombolla. La “nova normalitat” continua acceptant que els especuladors facin fora de casa seva a famílies. La “represa” continua sense garantir el compliment de lleis, com la llei 24/2015. 

Com explica el Sindicat de Llogaters la situació dels lloguers a Catalunya ja fa temps que s’ha convertit en insostenible: del 2013 al 2019 el preu del lloguer ha pujat un 43,6% a Barcelona ciutat, un 39,9% a la regió metropolitana i un 35,6% a tot Catalunya, situant-se segons la informació de l’INCASÒL en 979 euros a la capital catalana, 844 euros a la regió metropolitana, i en 735 euros a  Catalunya. 

Els preus de lloguer no van acompanyats d’uns salaris dignes. Si mirem les dades de 2018, i per tant, si no tenim en compte que hi ha centenars de milers de persones en ERTOS i amb la feina penjant d’un fil, a la ciutat de Barcelona el 25’9% de persones assalariades, és a dir, amb contractes laborals, eren com a màxim mileuristes. I en aquestes dades, no es recullen els milers de persones que estan precaritzades com a autònoms, en molts casos, sent falsos autònoms, i que per tant, no apareixen en aquestes estadístiques. 

No descobrim res de nou, si diem que tenir accés a un habitatge digne acaba estant vinculat als ingressos que una persona té. I com que mai cap govern ha fet una aposta decidida per un parc públic d’habitatge en condicions, l’accés a l’habitatge acaba depenent dels preus del mercat. I així cada matí rebem un missatge que diu: “#AlertaDesnonament. Necessitem Suport”. Barcelona, Lleida, La Seu d’Urgell, L’Hospitalet en són exemples aquesta setmana. Però són només la punta de l’iceberg. Milers de desnonaments silenciosos es produeixen cada dia. A Catalunya més de 9.500 el 2019.  

Un primer pas per fer front a la pandèmia que expulsa a famílies de casa seva és posar límit als preus abusius del mercat immobiliari. És un primer pas, que no és l'únic ni l’últim, i això també ho hem de tenir clar. Però és un pas. I els governs no es poden espolsar les responsabilitats. No poden fer amb l’habitatge com fan aquests dies traslladant la responsabilitat dels contagis del coronavirus a les accions individuals amb el “Distància. Mans. Mascareta” que és necessari però que ha d’anar acompanyat de reforços a l’atenció primària, de controls a les empreses i de mesures que permetin un mínim de dignitat a aquelles qui veuen perillar els seus ingressos i el seu sostre. 

Aturar la pandèmia que expulsa a famílies de casa seva és responsabilitat del govern. L'habitatge o el mercat. La vida o la borsa. El primer pas és fàcil i lògic.