Estades en hotels de luxe, restaurants amb més estrelles que plats, diners en caixers sense límit, Mercadona, Hipercor, Corte Inglés, puros, safaris, alcohol, taxis, armes, joies, viatges, farmàcies (llegiu condons), gelats (llegiu putes), festes privades, bombons, moltes flors, perfums, objectes religiosos (sense especificar)..., tot carregat en les seves targetes fantasmes i opaques. Diria que de la quantitat de corrupcions que hi ha hagut en aquest país en els darrers temps, aquesta dels consellers i directius de Caja Madrid i Bankia és la que se’n porta el sant cristo gros de la frustració, la repugnància, la indignació, la vergonya, la repulsió, la irritació, la impotència, si més no de la del que escriu, segur. Hi ha hagut de sonades i grosses, però crec que aquesta com a herència que va deixar el gran estadista Aznar, és de museu.

Llegint i escoltant els analistes polítics, ja sabeu aquella colla de gent partidista, la qual només té la pretensió d’emmerdar a l’adversari polític i protegir els seus interessos, han començat a manipular dades per arribar a unes conclusions absolutament increïbles del que a ulls de tothom és un robatori a l’engròs de milions d’euros i prou. La corrupció és una qüestió d’oportunitat i motivació, si una d’aquestes potes falla, no hi corrupció que valgui. Blesa, tu què saps fer? Jo? Matar animals a l’Àfrica, ser molt amic dels meus amics com Aznar i, sobretot estafar a avis, tot això se’m dóna de meravella. Parlar de Caja Madrid o Bankia buscant on està la més gran corrupció del planeta -a mi que m’agraden els bolets- és com buscar un bolet verinós específic en un bosc infestat de bolets letals, quin interès té quan tot el sistema és corrupte i està corromput? Què es mereix aquesta xusma? El mínim seria nacionalitzar els seus bancs i que xafin la presó una llarga temporada. Així de senzillet. Han de tornar 19 milions d’euros de fiança, dels 23.000 milions d’euros per rescatar a Bankia, aquests no cal, ja està tot pagat, oi? No em val que tornin els diners. Amb tota la pasta que han saquejat es podria haver pagat una part del deute que ells mateixos segueixen generant, es podria pujar una mica més les pensions o cobrir les necessitats bàsiques de molta gent que està a l’atur sens cap mena de prestació i passa gana. La qualitat d’un país és la del seu paisanatge. Si el paisanatge és obtús, justet, poc ètic, garrulo i quasi bé salvatge dóna governs a la seva alçada. A aquest país durant una llarga corrua d’anys no se li va preguntar com volien ser governats, van ser portats del ronsal i ja està. Quan a l’any 1936 se’ls va preguntar, la resposta no va agradar gens als psicòpates de dalt i ens van obsequiar amb un bany de sang per així aprendre a contestar com cal. Quan va morir l’arrossegasabres “Paco por la gràcia de Dios” va deixar al seu darrera una muntanya d’espanyols amb el buit mental corresponent, el futbol i la silicona. Mentre va haver-hi totxo la cosa va funcionar, uns s’esllomaven i els altres trincaven, fins aquí tot va anar bé. Els tontosdelcul de baix han d’aprendre a dir NO als rapinyaires-escurabosses de dalt. Tots els organismes oficials i entitats financeres estaven nedant en la merda. Sindicats “de classe”, CEOE, Tribunals de comptes, Constitucional, Família Reial, Congrés, Ajuntaments diversos..., agafessis el que agafessis era merda en estat pur. Doncs bé, ara toca un bany de realitat, perdó, de merda.

Se’ls ha de treure de les seves estructures de poder. De totes. Després, judicis a la llum de tothom i taquígrafs, jutges imparcials -que n’hi han-, aplicació d’una vegada per totes de l’Estat de Dret, i presó. El que no és de rebut és que haguem de suportar a una jutgessa anomenada pel PP que sigui la presidenta de la sala que jutjarà la trama Gürtel. Hi haurà ciutadania suficient per treure a aquest país del pou de merda on està ficat? Tinc seriosos dubtes. Qui es creu que aquest espoli només ha estat de 15,5 milions? Els polítics i càrrecs corruptes fan que em cagui en ells per sobre de les meves possibilitats.