Repassar la història d’Espanya és la prova del cotó que evidencia a quin desastre d’Estat estem lligats els catalans. Fa només unes hores en el ple del Congrés dels Diputats, els de la Una, Grande y Libre tornaven a embolicar amb la bandera rojigualda per, aquesta vegada, intentar prohibir les xiulades a l’himne espanyol i què, en un futur, no es puguin tornar a escoltar en un partit de futbol. Com a excusa es van treure de la màniga una proposició de llei que havia estat presentada per les Corts Valencianes i que preveu la reforma de la Llei de l’esport de l’any 1990, que per cert ja va ser modificada per una altra de l’any 2007. Un nus que costa d’entendre perquè es tractava d’un projecte de llei que vol modificar uns articles que ja no existeixen, que a més ja van ser modificats fa cinc anys i que, per acabar de reblar el clau, intenta protegir uns símbols que ja estan defensats des de la legislació vigent.

Parafrasejant l’Obelix: aquests espanyols estan bojos! En llenguatge militar d’això se’n diu: maniobres de distracció. Amb la què està caient, les Corts Espanyoles es veu que no tenen altra feina que la d’entretenir-se amb els xiulets. Com va dir el portaveu del Govern, Francesc Homs: “et quedes al·lucinat que algú pugui arribar a situar aquest tema com una prioritat de l’acció política institucional del PP”. Suposo que tot plegat, Freud de ben segur que ens podria il·lustrar sobre això, respon a una mena d’acomplexament tronat, perquè, mentre als Estats Units no passa res per cremar la bandera del país, a l’Estat espanyol són capaços de perdre el temps, i la nostra paciència, amb un debat de vol gallinaci.

Potser deu ser perquè l’himne que tenen (que en realitat és una Marxa Reial que el dictador Franco va restablir com a himne a la zona “nacional” l’any 1937) és una mica estrany i només es pot xiular, perquè cantar-lo sense lletra esdevé impossible i això els hi cou! Ai, espanyolets!