Ha calgut una travessada de tres segles curulls d’entrebancs de tot tipus, de falsos acostaments, ponts de fang i un gran cove sense peixos; de malentesos, desafecció, incompliments i també agressions unidireccionals, perquè la majoria dels catalans i les catalanes haguem dit prou. La manera de trencar el silenci, més enllà de manifestacions, concentracions i manifestos, només podia ser amb l’únic mecanisme que depèn de nosaltres i que és respectada (gairebé) unànimement, la determinació democràtica.

No existeix cap llei que pugui impedir el lliure exercici d’expressar allò que un vol ser a la vida. El dret a l’autodeterminació és tan universal com el dret a la vida. I la democràcia és un principi tan robust que tomba qualsevol intent de descrèdit, qualsevol temor, qualsevol dubte. El proper 9 de novembre els ciutadans de Catalunya decidirem si la nostra nació ha d’esdevenir o no un estat independent perquè és el que es vol decidir la immensa majoria de persones que viuen a Catalunya. No podem viure més temps amb presumpcions, expectatives i enquestes. L’única manera de saber que vol la majoria de catalans passa per la consulta de l’any vinent.

Qui no estigui a favor de la consulta no pot estar a favor de la democràcia. Tinc la sensació que d’aquí a cinquanta anys, amb una perspectiva històrica raonable i serena, els que avui neguen el dret a votar dels catalans seran etiquetats com els darrers retrògrads del segle XXI. Em mereixen el mateix respecte les persones que el 9 de novembre vagin a votar a favor o en contra de la independència de Catalunya en la mateixa mesura que em mereixen tot el menyspreu les persones que avui neguen la consulta argumentant una il·legalitat jurídica tan provinciana com rància. Negar que la majoria vagi a votar no és una qüestió constitucionalista. És ser mesquí, és a dir, mancat de generositat moral, segons el Diccionari de l’IEC.

La feblesa intel·lectual i moral del negacionistes és tan evident que s’emparen sota arguments jurídics per negar la consulta quan saben que el seu problema és la manca d’esperit democràtic, és a dir, no estar preparats per assumir una possible derrota a les urnes. I cal recordar que els règims totalitaris són els únics que no poden ser derrotats mai a les urnes, per manca de democràcia.

Tenim onze mesos per convèncer-los que la democràcia és la via. Tenim onze mesos per recordar-los que la prohibició de les urnes va morir fa 38 anys. Tenim onze mesos per dir-los que en una democràcia el primer que s’ha de ser és demòcrata. I després? Després ja en parlarem el 10 de novembre.