Els ciutadans de Catalunya han estat cridats a les urnes per decidir qui governarà els seus pobles i ciutats durant els propers quatre anys. Aquestes eleccions municipals han estat, com sempre, un reflex del paisatge polític del país, i una oportunitat per consolidar les bases per la construcció d'un futur millor. És als municipis on va néixer el moviment popular que va fer saltar pels aires el mapa polític català i va empènyer el país cap a l’autodeterminació. El primer que han de fer els partits independentistes és desxifrar l’augment de l’abstenció entre el seu electorat, que ha impactat fortament a les principals ciutats del país.

Malgrat això, quan encara no s’ha envaït del tot la ressaca de l’intent fallit de 2017,  els partits independentistes tenen la responsabilitat de deixar de banda les seves diferències per tal de garantir la representació i defensa dels interessos d'aquells ciutadans que, majoritàriament, han votat opcions independentistes. No es tracta simplement d'un joc de poder, sinó d'un deure ètic i democràtic.

L’endemà de les eleccions municipals pot convertir-se en un altre episodi de la divisió independentista o en un símbol de canvi de tendència per preparar un nou embat democràtic. Les diferències dins de l'independentisme, que són naturals i són un signe de la riquesa ideològica del moviment, no poden ser un obstacle insuperable. Les divergències ideològiques o estratègiques, per importants que siguin, no poden ser tan grans com per preferir cedir l'alcaldia a un partit contrari a les aspiracions nacional de Catalunya. L'escenari on això passi seria, en tots els casos, una derrota de la democràcia i del dret d’autodeterminació.

D'acord amb la lògica democràtica, si un municipi ha votat majoritàriament opcions independentistes, és just que aquestes opcions prenguin les regnes del govern municipal. Cada vot a favor de l'independentisme ha estat un mandat clar perquè els partits independentistes busquin l'entesa. 

L'essència de la política és el diàleg i la cerca de consensos. Si els partits independentistes demostren capacitat per pactar i governar junts als municipis, estaran enviant un missatge potent al conjunt de la societat: l'independentisme és un moviment capaç de refer consensos i recuperar l’esma. És un moviment que sap entendre's i treballar conjuntament per preparar un nou embat per aconseguir l’objectiu més sagrat: la plena sobirania.

Aquest és el moment de demostrar que l'independentisme no és un conjunt de faccions aïllades, sinó una comunitat de ciutadans capaç de superar les seves diferències en nom d’un objectiu comú. Arriba l’hora dels pactes arreu del país. Exemples en molts pobles i ciutats d’arreu del país ens han mostrat que poden funcionar. L’aposta de l'independentisme ha de ser la unitat, l'entesa i el compromís amb la voluntat popular