L’Interviú s’ha exhaurit aquesta setmana als quioscos de Catalunya. Enhorabona. Això porta els lectors vells i els nostàlgics als grans moments de la seva joventut. Quan Marisol –a punt de reivindicar-se com a Pepa Flores- omplia amb la seva joventut insultant i  rampant la portada del setmanari bandera de la transició. Quan l’Interviú rebentava la demanda i venia un milió d’exemplars. Trenta-cinc anys després, castigats per l’alopècia i l’artrosi incipient, els vells consumidors de la gloriosa premsa de l’erotisme i la investigació en marxa han pogut tornar al punt de venda habitual i justificar-se davant uns altres supervivents –els quiosquers- amb una bona excusa. L’excusa de llegir un reportatge immers en un riu de pits descoberts. Cada vegada més falsos, els pits.

Interviú no ha explicat gran cosa, però ha insinuat una maniobra. La que va propiciar el govern de l’Estat ara fa gairebé mig any. Mariano Rajoy i els seus ministres de gest ofès van induir el Centre Nacional d’Intel·ligència perquè els mostressin el camí per avortar una més que previsible majoria absoluta de Convergència i Unió. Els presumptes serveis d’intel·ligència espanyols, en lloc de fer-los veure que els resultats de les urnes serien uns altres –no són “intel·ligència”?-, van redactar un informe de primer d’ESO. Un dossier, batejat pomposament “Horizonte después”, que pretenia “neutralitzar els projecte separatista a Catalunya” i que comptava amb un pressupost d’un milió d’euros. Amb 500 n’haurien tingut prou per arribar a les conclusions que van perpetrar.

Les receptes del coronel de la Guàrdia Civil que el va coordinar són infantils i absurdes. Demanaven, per exemple, “potenciar i finançar la presència de periodistes i contertulians que defensessin en mitjans de comunicació catalans la conveniència que Espanya i Catalunya continuïn juntes”. Per què? La gran majoria de columnistes i opinadors ja ho fan. I gratis. O cobrant el salari mínim predicador. Els senyors del CNI no saben en quin món viuen? A Catalunya l’unionisme oral i escrit és sòlid i viril. Majoritari i voluntarista. No necessita ajudes. Proposava, també, l’informe inaudit “ruixar amb diners els mitjans de comunicació més espanyolistes que es publiquen a Catalunya”. Perquè “la Generalitat porta dècades inundant de subvencions alguns mitjans. Es tracta, simplement, d’imitar-la”. Per què? Si la Generalitat porta dècades ruixant amb diners els mitjans de comunicació espanyolistes, no cal destinar més diners públics per fer-ho.

El darrer consell de l’“Horizonte” proposava “traure de l’armari” velles dades en poder dels serveis d’intel·ligència sobre “els negocis de la família Pujol”. Això sí que tenia un sentit. El sentit de quedar en evidència. Perquè si els negocis són falsos, l’Estat farà el ridícul i si són certs, quedarà obert en canal per haver actuat només quan li convé. Com de fet ha passat. L’“horitzó” de “després” és l’horitzó de sempre. Horitzons estèrils. Perduts, si pot ser.