Dos anys després del tràgic esfondrament dels habitatges de l’illa Canigó a Badalona, els centenars de veïns afectats expressen la seva desesperació organitzant-se per reclamar suport municipal, un suport que els va ser promès personalment per l’alcalde en una massiva reunió a l’institut B7 en començar la crisi el febrer de 2024, i que s’ha anat reiterant públicament, però que no s’ha materialitzat d’una forma completa.
Dos anys ha necessitat el veïnat per adonar-se definitivament que l’engany i abandó d’Albiol requereix mobilització. El govern municipal ha deixat passar dos anys sense prendre cap mesura estructural de suport, com seria haver presentat l’Illa Canigó al Pla de Barris de la Generalitat, haver desenvolupat una línia de subvencions per a la rehabilitació, haver impulsat bonificacions fiscals o, simplement, haver decidit avalar el veïnat tal com li reclama l'Institut Català de Finances.
En comptes d’això, el govern del PP que tan ferotgement defensa els interessos de la propietat privada especialment quan es tracta de grans tenidors, i que fa regals multimilionaris a particulars especuladors (sempre en el record els 65.000 M € a la banca), decideix inhibir-se davant de petits propietaris de classe treballadora, amb l’excusa que amb diners públics no es pot ajudar als particulars. Com si no estigués inventat i legislat des de fa anys, el ventall de mecanismes de retorn que ho fa possible.
Pocs quilòmetres més al sud-oest del barri del Raval de Badalona, projectes innovadors duts a terme per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com a part del seu Programa d'actuació municipal "Renovem els barris", demostren en la proximitat com les competències municipals en habitatge permeten posar en marxa inversions públiques per a rehabilitació d’habitatges privats. ACR II inclou la rehabilitació de 48 edificis (conveniats) als carrers Mas Marí, Pirineus, Valentí Escalas, Bruc, Doctor Pagés i Flor i Cel. Com es va fer abans a Pirineus entre Bruc i Olot.
Reconegut per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals com un model de gestió innovador de "Bona Pràctica Municipal" en matèria d'habitatge, el projecte d'execució de Rehabilitació dels edificis inclosos en l'Àrea de Conservació i Rehabilitació (ACR, Àrea de Conservació i Rehabilitació) és una demostració al costat mateix de Badalona, de com les competències i pressupost municipal pot actuar en allò que el govern d’Albiol nega que es pugui fer.
Altres municipis estan actuant en aquesta línia, sigui amb plans municipals propis o via el Pla de Barris: Girona, Cardona, Manresa, Mataró, Lleida, Tarragona, Barcelona… Precisament la gran diferència de l’actual Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles respecte a la de 2004 és aquesta possibilitat d’invertir en millora de propietat privada, estipulant diferents formes de retorn, i de control com el cens emfitèutic. L’excusa del govern d’Albiol està absolutament fora de lloc.
També la llei que regula les subvencions municipals per a rehabilitació d’habitatge privat estipula les condicions en què es poden fer aquestes subvencions, a fons perdut, com ja s’està fent ara a Badalona per exemple amb les subvencions per la rehabilitació de façanes. Per què no s’ha posat en marxa un programa de subvencions específic per pal·liar la mala salut estructural de molt de l’habitatge de molts barris de Badalona?
Segurament tot té una raó ideològica molt perjudicial per al veïnat. El PP de Badalona compta amb un ampli suport dels habitants de la ciutat, que li han donat majoria absoluta, 18 regidors de 27. Però no governa a favor de la majoria social dels barris badalonins. Fa polítiques d’expulsió de la gent de rendes mitjanes i baixes, amb la idea de convertir la ciutat en un pol d’atracció de rendes altes i especulatives. Per això en comptes de regidoria d’habitatge i Pla Municipal d’Habitatge tenim regidoria d’Ocupacions i desmantellament de polítiques socials. Només cal que el veïnat s’adoni de les conseqüències.