L'increïble home dels tres collons

27 de juny de 2012
El doctor Carmona, reconegut ginecòleg de l'Alt Penedès, encara se li neguen els ulls quan recorda aquell part. "Mare de Déu, aquest noi porta una gaita a l'entrecuix!", va clamar el doctor Carmona, professional, mentre arrencava la criatura del ventre de Paquita Deulofeu, la mare.

La Paquita treballava d'administrativa en un centre de radioteràpia, tot i això, mai no va culpar a l'empresa, sinó a un miracle de la divina providència el fet que en Genís, el seu fill, hagués nascut amb tres collons. Tres testicles enormes, tres veritables ous d'estruç. El pare d'en Genís, en Robert, en veure l'escrot intractable del seu fill va caure en braços de la ratafia i de la l'Amparo, una fornera voluptuosa que l'enfarinava amb una alegria jovial i obscena durant les nits de tristor paternal.

En Genís i el seu paquet van anar a coŀlegi. Va passar tots els cursos amb normalitat, llevat de la gimnàstica perquè el bulto de l'entrecuix no li permetia saltar el poltre. Quan ho intentava semblava en Sancho Panza d'alt d'un burro amb unes alforges prominents a cada banda del ruc. 

L'única distracció d'en Genís era ballar a l'Esbart Dansaire de Sant Joan de Cornudella. Cada cop que es posava les malles semblava un bull negre buturut. I  això va ser la seva sort. La gent de la contrada anava a veure les danses i els balls de l'esbart només per veure aquell prodigi natural. Era tant el magnetisme que produïa aquell fenomen càrnic que en Ramiro, el terapeuta argentí de Sant Joan de Cornudella, va contractar aquell altar testicular com espai publicitari. I en Ramiro va fer sort puix que tothom contractava l'esbart dansaire on actuava en Genís. Des de Vic a Solsona, Badalona a Tortosa i, com si fos el Sindic de Greuges de Catalunya, des del Japó a Burkina Fasso tothom volia i podia admirar aquell xicot que de l'entrecuix li penjava un sac enorme on s'hi amagaven tres collons i on s'hi llegia: "Centre de Teràpies Naturals Edelweiss Reiki-tractaments hoŀlístics-Acupuntura-Moxes. Descomptes per a famílies i malalts habituals. Tel. 938774( i dos números més) edelweiss@gmail.com www.edelweiss.cat. Si diu que ha llegit aquest missatge rebrà un regal molt especial".

Un bon dia de juliol en plena festa de la Minerva de Sant Andreu de Llavaneres, un conegut publicista va descobrir aquella birgueria d'escrot d'en Genís. En pocs mesos, en Genís es va fer la barba d'or llogant el seu sac d'entrecuix al millor postor. Tant es passejava per la platja de Castelldefels anunciant "Chopped Hermanos Muñoz" com per les cales de Sitges anunciant coses més sofisticades com ara el Restaurant "La ploma d'Adam". Precisament, fou en la blavosa de Sitges que el famós productor de cinema Itàlia, Luca de Monti, es va fitxar en aquest tros de carn on s'hi podia llegir "Erectron, la força insadollable del mascle dominant".

Luca de Monti li va obrir les portes de la fama cinematogràfica mundial. En Genís i el seu escrot gegantí van protagonitzar films de renom de la cinemateca universal. "Il saco de los ovos d'oro", " Il potro tricolloni" o el "Cazzo grosso, escroto magno" van ser pelícuŀles que van donar la volta al món. A partir d'aquí, la fama d'en Genís va créixer com l'escuma. Participacions en tertúlies televisives o actuacions davant el G-20 foren actes habituals en la seva agenda atepeïda fins que va conèixer Ionesca, una dolça romanesa que li va robar el cor.

La Ionesca era la petita de set germans que voltaven tot Europa en una furgoneta familiar en la qual hi transportaven contínuament cosines que treballaven en la indústria del serveis. La família de la Ionesca, però, tenia una economia diversificada, cinc dels germans tenien una cooperativa de serrallers que només treballaven de nit i un germà, més glamurós, que tocava el violí arreu dels transports públics europeus. Ell deia que anava de gira. Es deia Ratchid i tenia unes dents d'or que li permetien veure a la perfecció en els foscos vagons dels metros europeus. 

La bonica Ionesca, encantada amb l'escrot d'en Genís no va esperar a lliurar-se al llibertinatge lasciu i concopiscent sense parar esment als perills que suposava aquell sac càrnic que guaria els tres collons. La imprudència provocada per la fam sexual de la Ionesca i en Genís va causar l'ofegament de la Ionesca que colmada per un escrot pesat va tallar la seva respiració. El trist final de l'amor del Genís fou venjat per la família de la víctima que van rebanar l'entrecuix d'en Genís i amb la pell van tapissar els seients de la furgoneta de feina. I llavors, en Genís, amb el cap cot, va entendre el perquè les coses no es podien fer per collons.