La intenció de vot a Espanya no és una ciència. Més aviat és esoterisme. Les enquestes han embogit. Encarregar-ne és perdre el temps. Creure-se-les és absolutament foll. Es contradiuen les unes amb les altres. Encara més, ha arribat la broma fins al punt que dues encarregades per mitjans de la mateixa empresa s’assemblen com un ou a una castanya. I l’ou, de Pasqua. Qui vulgui saber què passarà el mes d’octubre a les eleccions dites generals haurà d’esperar. Haurà d’esperar a l’endemà. Entretenir-se amb les enquestes és com intentar tocar-li el cul a una mona. Qüestió de desficiosos sense cura.

En un panorama tan aclaridor, crida l’atenció, sobretot a Catalunya, l’irrefrenable ascens de Ciutadans. Com és que el partit que lidera el cada dia més cregut Albert Rivera puja com les millors accions? Què justifica, per exemple, que ahir un diari d’aires tan pretesament seriosos com El País li adjudiqués una intenció de vot del 18,4 per cent a Espanya? Encara més bèstia, com és que el mateix Rivera és l’únic dirigent polític que no suspèn quan els enquestats a Espanya solen suspendre’ls a tots? Què ha fet Rivera perquè els espanyols se’n refiïn? Encara més: què ha fet perquè el coneguin?

Potser és la televisió. Diuen els qui en veuen que Albert Rivera hi surt més que Rin Tin Tin en la de Franco. Per què el líder de Ciutadans apareix tant en les televisions, públiques i privades espanyoles, és un misteri. Al principi, quedava clar. Ell i uns altres com ell havien de sortir-hi perquè els responsables de les cadenes espanyoles volien exhibir els catalans “bons” –els espanyols– contra els “dolents” –els separatistes. Però la bola ha anat rodant i ara traure Albert Rivera per la tele és alimentar la competència. La competència del senyor Rajoy. Tan poc volen les televisions, públiques i privades, el líder del PP? Necessitem amb urgència una tesi doctoral sobre el deliri dels canals televisius a Espanya.

També és possible que Albert Rivera guanyi en popularitat i en intenció de vot perquè el votant espanyol està tip de “polítics”. N’estava fins a la coroneta. De PP i de PSOE. De Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez. Per això Pablo Iglesias pujava com la bromera. Però ara sembla que Iglesias també s’ha fet “polític” i que el seu partit pateix els mals tradicionals del finançament il·legal i dels espavilats que no declaren al fisc. Potser per això els més alterats han decidit beatificar Albert Rivera. Mentre no se’n cansin, Ciutadans apareix com la novetat menys contaminada. Mentre no se’n cansin...

La tercera clau que pot ajudar a entendre l’irrefrenable ascens del ciutadà Rivera és Mariano Rajoy. El PP ha començat a atacar Ciutadans quan ha vist que les enquestes espanten, quan l’ha sentit com  competència directa. A Espanya deuen haver-hi tants espanyols farts de Rajoy, que al final beneeixen allò que ell maleeix i distorsionen tots els sondejos electorals.

Hi ha una quarta explicació. Potser els enquestats han decidit fer parar bojos els enquestadors perquè també n’estan fins als nassos. De tanta enquesta i tanta gaita. El senyor Rivera no se n’hauria de refiar gaire...