Matí turbulent amb la ràdio mirant tots els replecs del Brexit. Ho han fet, és el comentari generalitzat, com si hi hagués una suspensió de la versemblança: al final, pensaven, la gent posarà seny. Però els anglesos són una altra cosa. Aquest ha estat un vot anglès. En primer lloc, són forts, no creuen necessitar ningú, més val sols que mal acompanyats, i a fe que la UE s’havia tornat promíscua. Segon, ells saben que són europeus –contràriament als espanyols, no pas als catalans, que fora de la Unió no sabrien què són--; que són una peça fundacional de l’Europa política i cultural i econòmica: han votat contra l’estructura òssia de la Unió, contra un corsé que no han acceptat mai, contra un artefacte poc democràtic, poc eficaç, poc funcional. I, finalment, han votat contra la immigració que els arriba a cabassos. Ja es pot dir que la diversitat és un guany, que ho és: la immigració sempre és un fenomen quantitatiu, no pas qualitatiu. Quan el demagog de torn diu “hi ha massa immigrants”, la gent senzilla comença mirar malament aquell foraster (o no) que fins aleshores li passava desapercebut. Dit d’una altra manera, Europa gestiona molt malament els seus símptomes. Ara que corrin a apagar el foc.

Dit això, que és molt dir en poques paraules, el resultat fa més difícil un referèndum català: aquestes consultes es poden perdre, han apuntat els governants espanyols. O sigui, res de jugar amb foc. Ho sento per Pablo. Ara bé, al costat d’això ha demostrat dues coses que l’independentisme català ha anat repetint sense èxit. Primer, que sortir de la UE és força complicat (dos anys de negociació); i que allà fora no fa tant de fred com diuen. Aquesta por ha quedat desactivada com a argument de campanya. I, per acabar, el Brexit empetiteix la Unió Europea però li afegeix coherència. L’obliga a repensar algunes coses, entre elles les polítiques d’austeritat. Tinc la impressió que hem guanyat una UE més flexible i encara més pragmàtica, i això va a favor dels catalans, si els catalans comencen un altre cop a espavilar-se.

I, per cert, el FernadezGate confirma el que sabíem, ho posa damunt la taula com a arma genial –arreu del món--, però no perjudica electoralment al PP, perquè la difusió a les Espanyes ha estat contradictòria. Això sí, fa més difícil pactar amb el senyor Rajoy. Pot haver-hi, doncs, gran coalició amb independent al capdavant? Independent, no indepe.