Amb només una reunió per debatre les esmenes presentades, aquesta setmana s’aprovarà la llei de ports i transport marítim al Ple del Parlament de Catalunya. Aquesta llei que hauria de transformar el model portuari català per afrontar els nous reptes de la crisi ecològica i climàtica en el marc d’una República Catalana, ha acabat esdevenint un redactat purament autonomista, deslligat de l’actual realitat ambiental i que només afavoreix les grans empreses que controlen el sector nàutic i portuari.

De fet, durant les compareixences a la comissió, les expertes en litoral i canvi climàtic van advertir que les mesures de lluita contra el canvi climàtic de l’articulat eren insuficients. Les entitats ecologistes van alçar la veu contra la bonificació de les taxes als creuers i les inexistents propostes de reducció de la contaminació atmosfèrica del transport marítim responsable de la mort prematura de 50.000 persones cada any a Europa. I els clubs de vela, entitats arrelades al territori, van posar èmfasis en la fragilitat de la seva activitat davant d’un model portuari que prioritza l’explotació comercial i turística de la nàutica esportiva.

Tot i aquests advertiments, la ponència amb els grups parlamentaris favorables a la llei, tots amb l’excepció de la CUP Crida Constituent, van accelerar el procés parlamentari per complaure a una patronal nàutica i portuària que malda, des de fa anys, per l’aprovació d’un nou marc més favorable als seus interessos econòmics. I aquest fet no és una novetat i tampoc ens hauria de sorprendre.

L’actual fotografia del sistema portuari català és la d’un model privatitzat directe o indirectament, esquitxat per casos de corrupció i que ha esdevingut peça clau de la indústria del turisme nàutic i de creuers lligat al luxe i l’ostentació. Però també és la fotografia d’un model esgotat i sobredimensionat que amb un port cada 17 km necessita la injecció de més de 30 milions d’euros per part de la Generalitat per mantenir els beneficis privats. Al capdavall, un model portuari hereu de les pràctiques clientelars que han governat els darrers quaranta anys la Generalitat i que alhora, és altament contaminant i insostenible climàticament.

I en aquest context i fruit de la pressió de la patronal, la llei és el full de ruta per seguir profunditzant en la liberalització total del sector portuari català en un marc estrictament autonomista. De fet, la llei renega de recuperar el control dels ports de Tarragona i Barcelona en mans de l’Estat espanyol alhora que prioritza la gestió privada amb models de competitivitat comercial que esdevenen desiguals quan entitats arrelades als municipis, com els clubs nàutics, han de competir amb multinacionals i fons d’inversió internacional.

Des de l’òptica ambiental i climàtica, la llei és extremadament proteccionista amb els gestors portuaris i els eximeix d’incloure mesures específiques de millora de la qualitat ambiental i dels ecosistemes marins afectats greument per la seva activitat econòmica. I cal fer especial èmfasi al fet que amb una llei on la política climàtica és pràcticament nul·la, les quaranta-set esmenes que vam fer com a CUP Crida Constituent en aquest àmbit seran rebutjades. Entre elles propostes tan assumibles com l’elaboració d’inventaris anuals d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) necessaris per establir objectius vinculants de reducció, taxes a les emissions de GEH a les embarcacions, el foment de la pesca artesanal de proximitat, l’autogeneració elèctrica per mitjà d’energies renovables, la concreció d’un programa de foment de la vela popular o un pla d’adaptació integral de les infraestructures i el litoral als efectes del canvi climàtic.

Malauradament, l’estratègia proteccionista d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya respecte als interessos privats amb la complicitat del Partit Socialista i el ja no sorprenent paper de crossa que han jugat els comuns, no han permès proposar alternatives a un model portuari privat, carbonitzat i contaminant.

En l’atzucac d’aquesta crisi social, democràtica i nacional però també ecològica i climàtica, des de la CUP Crida Constituent, seguirem defensant que el marc de construcció republicana és la millor oportunitat per tombar el model de privatització i elitització dels ports catalans que van construir els successius governs convergents. Perquè és des del municipalisme que podrem articular un model portuari de gestió municipal, transparent, ecològic i popular al servei de les veïnes i no dels interessos de les oligarquies econòmiques.

Article escrit conjuntament amb l'exdiputat Sergi Saladié i el militant Marc Cerdà.