Tota convocatòria electoral planteja una pregunta: de què van aquestes eleccions?. Aquestes eleccions van de la crisi. Però d’una crisi que té tres dimensions: l’econòmica i social, cada vegada més greu; la política, amb una creixent desafecció de la ciutadania cap a la política i la del model d’estat, provocada per un nacionalisme espanyol que ens ofega com a país i que va vulnerar la nostra dignitat amb la sentència del Tribunal Constitucional.

Les polítiques impulsades fins ara per fer front a la crisi econòmica han estat desastroses. L’austeritat salvatge impulsada primer per Zapatero i després, amb encara major entusiasme, per Rajoy i Mas ha fracassat, com demostra el fet que estem novament en recessió i el patiment social provocat per l’atur, els desonoments i la pobresa no para de créixer.  I pel que fa a la crisi del model d’estat, el trencament del pacte amb Catalunya  provocat per la sentència va deixar indiferent a un PSOE que ara, a corre cuita, vol recuperar un inconcret federalisme i va obrir la porta a l’ofensiva recentralitzadora del PP. La submissió als mercats i la subordinació a un Estat que no ens representa són camins esgotats i sense futur.

La idea clau ara és llibertat, sobirania per decidir quin país volem davant l’Estat i sobirania per decidir quin model de societat volem davant els poders econòmics. Després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre l’únic camí raonable és consultar a la ciutadania perquè pugui decidir en llibertat i sense límits el futur com a país. Escòcia és un bon exemple d’un procés ben fet.

Com estat propi i a partir de la nostra sobirania com a nació, és possible establir una nova relació amb l’Estat espanyol, un nou pacte basat en una relació d’igual a igual, sense subordinacions, reconeixent el dret a l’autodeterminació o esdevenir plenament un nou estat en el marc de la UE si no hi ha possibilitat d’acord.  Qualsevol opció ha de comptar amb la lliure decisió de la ciutadania.

Després de dos anys de mobilitzacions i dues vagues generals, la darrera el 14 de novembre, caldria també consultar a la ciutadania sobre les retallades o sobre les condicions del rescat bancari. Dret a decidir sí i sobre tot. Estem en l’inici d’un nou procés constituent, però no només pel que fa a la qüestió nacional, sinó també per canviar una política que retalla drets socials, un model econòmic fracassat i antiecològic, un sistema financer que està fent que el seu endeutament es converteixi en deute de tots i un model polític que hauria de ser radicalment democràtic.

Volem que sigui una esquerra nacional realment alternativa la que lideri aquest procés constituent i no la dreta. Aquest és el repte d’ICV-EUiA el 25 i més enllà.