Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribaven a Madrid el 16 d’octubre, cridats a declarar a l’Audiència Nacional per una manifestació pacífica davant la conselleria d’Economia. No va ser fins després de respondre les preguntes de la jutge, i en constatar el poc interès de la magistrada per la seva defensa, que els dos líders independentistes van imaginar la possibilitat de no tornar a casa. Finalment van confirmar-se els pitjors auguris. Cuixart i Sànchez ja no es van poder reunir de nou amb les seves famílies. Aquell vespre moltes places a Catalunya es van omplir de plors i d'indignació.

Dues setmanes més tard, la imatge es repetia. Eren els consellers del Govern els que trepitjaven llavors el carrer Gènova de la capital espanyola, convertida en zona zero de l’independentisme. Una entrada agredolça envaïda per la sospita -després confirmada- que aquell viatge tampoc tindria retorn. Altre cop, la impotència va envair milers de ciutadans.

Va obrir-se un bri d’esperança el 4 de desembre quan sis dels consellers empresonats van ser alliberats. Però la reactiva decisió del Suprem d’empresonar els diputats independentistes encausats va arrabassar l’optimisme a mitjans de març.

Avui els presos polítics tornen a Catalunya. Ho fan privats encara de llibertat, separats de les seves famílies. Hi ha qui creu que mereixen seguir a la presó per pertànyer a una organització criminal, com relata amb dificultats el jutge instructor. Hi ha qui creu, com la cap de l’oposició a Catalunya, que mereixen estar com més lluny millor dels seus fills i les seves parelles perquè el càstig s’estengui a les famílies. Hi ha qui veu en l’apropament -que el govern espanyol s’ha apressat a culminar abans de la presa de contacte amb l'executiu català- una oportunitat per obrir un nou cicle polític. I hi ha qui seguirà enyorant i sentint la injustícia d'estar separat dels seus pares i mares, parelles, fills, germans, amics, coneguts o simplement representants polítics.   

Perquè si bé és cert que l’apropament és un gest de respecte als drets, en compliment amb la legalitat, avui com ahir la presó ens segueix recordant que hi ha un conflicte obert que fa massa temps que espera ser resolt per la via política.