Collboni, fent twerking davant d’ERC i lleument nerviós pel fum d’un cotxe derrapant per passeig de Gràcia que ell mateix havia contractat, ha comunicat que El Dorado dels pisos turístics es comença a acabar a Barcelona com va passar a Nova York. Ja aniria tocant. Així i tot, si algun català psicòpata que llegeixi això vol continuar venent-se el país, ara de manera il·legal,li deixo aquesta guia perquè ho pugui continuar fent. Pot ben ser que la cosa no vagi de debò, i que Collboni ens surti amb algun nou forat de la llei, per tant, ERC i companyia s’hauran d’ocupar de fer-li marcatge a l’home. El tema s’ho val, especialment pels de la meva generació, perquè a molts catalanistes la cosa els enganxa lluny, però la venda de Barcelona als inversors immobiliaris, als expats i al turisme, a la quinta que més ha rebentat és a la meva.
Si mirem els barcelonins d’entre 30 i 34 anys, aquells qui hem nascut a Catalunya som només un 33,4%. Els nascuts a la resta de l’estat són un 7,3%, i la majoria de gent de la nostra edat que viu a la ciutat, un 59,3%, són nats a l’estranger. Dades tretes d’Idescat. Aviat és dit, però mai cap generació de barcelonins ha viscut això que estem vivint nosaltres, on hem esdevingut una cultura minoritzada dins de la nostra pròpia capital. Vaja, que si no ens busquem activament, no trobem gent amb la qual parlar la nostra llengua o comentar llocs comuns, per molt que hàgim convençut forces nouvinguts per apuntar-se a la nostra cultura.
La meva quinta du la llufa d’haver coincidit temporalment amb la venda de Barcelona a trossos, venda vehiculada a través d’estar de moda a Instagram i TikTok, i que els barcelonins han aprofitat per fer negoci i expulsar a la meva generació de la ciutat. I gent, escolteu aquest crit generacional: això s’ha d’aturar abans que sigui massa tard. Si la composició demogràfica de la Barcelona turboturística que ha configurat les majories de la meva franja edat s'estén a totes les altres edats, ja no hi haurà marxa enrere. El tren està passant ara, o s’atura aviat, o la capital caurà perquè el futur votant, el nou barceloní de parc temàtic, està encantat amb la tendència: fes-lo majoritari i perdràs la ciutat. Continua fent que sigui ben difícil tenir lloc a una escola bressol i ben fàcil que un inversor et foti el pis que et vols comprar, i feina feta! Per cert, els primers interessats a aturar això haurien de ser els de Junts, perquè sense fil històric, no els votarà ni déu.Que els ho preguntin electoralment a Salou i rodalia.
Els de la meva edat marxen del Cap i Casal perquè no es poden pagar un pis o trobar escola bressol, i l’objectiu de l’administració hauria de ser, no ja que es poguessin permetre un lloguer, sinó fer polítiques perquè se’l compressin i, sent propietaris, es quedessin a florir a la ciutat. Però clar, hem de competir amb els pisos turístics i amb la classe alta i mitjana internacional, que està obsessionada amb Barcelona i que suposen una font inesgotable de compradors i inversors que tant com construeixis, tant com t’ompliran.
De moment, si Collboni creu i va retirant les llicències turístiques, ens podríem treure part dels compradors fantasmade sobre, tot i que amb el lloguer de temporada encara legal per culpa queJunts i PSC van votar al Parlament en contra de regular-lo, hi ha un forat brutal al dipòsit, i ens acabem quedant bastant igual. Un cop més, Junts, no és conscient que vol dir deixar que els barris es buidin d’arrelats per posar-hi turistes, expats i pisos pastera de nouvinguts explotats: no hi ha manera que entenguin la saloutizació. Caldrà fer-los pressió a ells o amenaçar el PSOE a Barcelona, Catalunya i Madrid perquè voti a favor de regular els lloguers de temporada i espantar així els inversors internacionals que, de moment, saben perfectament que obrir colivings i fer lloguers de temporada continua sent un negoci exageradament rendible.
De fet, jo aniria encara un pas més enllà i negociaria amb la UE l’excepció danesa sobre el mercat immobiliari. A Dinamarca van pactar que el mercat únic europeu no fos l’excusa per acabar tenint problemes d'habitatge i d’expulsió d'arrelats. Ialtres països de la UE han pactat coses similars respecte a la compra d’habitatge i segones residències, establint requisits d’empadronament (residència) durant X anys per tenir dret a comprar un habitatge: i cap aquí hauríem d’anar nosaltres. Sense discriminar a ningú (del mercat únic o no) perquè tot ciutadà pot empadronar-se a Barcelona, caldria que qualsevol que vulgui comprar un pis a la capital hagi d’haver estat empadronat a la ciutat un mínim de, per exemple, cinc anys.
S’ha acabat la festa de què vinguis de passavolant, t’agradi, inverteixis, ho posis a lloguer rotacional, ens expulsis i et vagis mirant la inversió amb una app com qui mira Myinvestor. A Barcelona només hi haurien de poder comprar habitatges els arrelats, vinguin d’on vinguin. Cal un pla de xoc perquè cap generació més de barcelonins acabi amb uns números com la meva, expulsada.