Cada vegada que pregunten a Alfonso Armada què confabulava a Lleida fa trenta anys, si estava en la conxorxa per substituir el Govern de Suàrez per un govern de concentració, no en diu res. Res de res. L’any 81 Armada era a la capitania de Lleida, i va sopar amb Múgica, i d’altres polítics a casa de l’alcalde Siurana.
Segons Armada la discusió principal va ser si el lluç a la basca, que van sopar, era lluç o llobarro, i l’objectiu de la reunió aconseguir més mules per les dotacions de l’exercit. I tant tranquil. L’animal no era doncs un elefant blanc, sinó una mula. Aquella reunió va ser prèvia a un 23-F que ha deixat a més d’Armada, Milans del Bosch i Tejero com acusats i encara molts interrogants. I encara que no triomfés, l’efecte de retallada autonòmica el tenim de nou entre nosaltres, i com espantall sistemàtic cada vegada que es vol parlar dels mals d’Espanya.
Ahir el Rei i els representants polítics van fer el seu exercici de memòria al Congrés en record l’intent de cop d’Estat de Tejero, Milans del Bosch i Armada. El rei diu que se sap tot. És clar que cadascú es fa la seva pel·lícula. Ara també se n’estrena una, que serveix perquè cadascú se situï mentalment a lloc. Amb respecte a l’opinió reial, i és clar que encara hi ha ombres i dubtes sobre el 23-F. En tot cas el soroll previ, reunions, conxorxes, l’atur, ETA i el qüestionament i assetjament contra Suàrez i el seu Govern, en aquella època, fan que aquells que van entrar al congrés ho fessin com amb una mena de coartada moral, convençuts que salvaven Espanya. I de quin mal? Doncs del de sempre, de catalans i de retruc de bascos, de comunistes, divorcis i altres debilitats.
És clar que el propi Calvo Sotelo, en el seu discurs d’investidura, ja va avançar que l’harmonització seria el nou eufemisme legal. Un terme que amb la Loapa ha anat abocant totes les polítiques posteriors, fins a la situació actual, en que es torna a parlar de recentralitzar. Harmonització. I en el terreny simbòlic, a la reunió del 24-F amb el rei, no es van convidar als partits nacionalistes. Només partits de sigla espanyola pura. Ja deu ser això, que la visió parcial de la dimensió dels problemes i solucions d’Espanya, encara arrrosseguen malentesos, i friccions d’encaix.
Una altra cosa és l’exèrcit, el procés de modernització que va experimentar, amb presència internacional i amb vocació pacificadora, l’allunya d’aquella temptació franquista a la que està ancorat. I de fet quan es pregunta als espanyols quines institucions valoren més, acaben sortint, corona i exèrcit, potser sí que és millor que no se sàpiga tot, com diuen. I una altra cosa, és que altres enquestes diuen que en deu anys l’independentisme a Catalunya s’ha multiplicat per tres. Encara deu ser perquè no han sabut administrar el post 23-F.