ARA A PORTADA
-
7.400 pisos en deu anys: les compres de la Generalitat i Barcelona en plena crisi habitacional David Cobo
-
Què és el tanteig i retracte, la via a l'alça per comprar pisos privats i fer-los públics? David Cobo
-
«Al call center atenem unes 80 trucades diàries i ens donen 10 segons entre una i l'altra» Marc Orts i Cussó
-
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
10 de gener de 2022
Els atacs a la llengua s'han convertit en terreny abonat per a tota mena de demagògia ignorant. El darrer episodi ha estat a compte de l'edició del programa Atrapa'm si pots de TV3 adreçat a un públic infantil. A la pregunta sobre "de quin cereal està feta la pasta italiana més tradicional", una nena va demanar si podia respondre en castellà, per dir "trigo". El conductor del programa va rebutjar-ho, recordant que es tractava d'un concurs de TV3 en català i que la paraula correcta era "blat".
L'anècdota, sense cap transcendència ideològica, ha desfermat de nou la caixa dels trons contra la televisió catalana i ha engegat per la xarxa els coneguts missatges de catalanofòbia. Però convé situar el debat en el seu marc adequat. A TV3 s'hi parla en castellà. Només cal veure-la. Però Atrapa'm si pots és un concurs de paraules en català i no té cap sentit introduir-hi el castellà perquè desvirtuaria el sentit del programa, que té unes bases ben clares. En un concurs en anglès, s'acceptaria una paraula en català? O en castellà? I si traslladem la mateixa situació a qualsevol concurs similar d'una televisió espanyola, seria inimaginable que un concursant pogués emprar paraules en gallec, català o basc.
Això, que és tan fàcil d'entendre, no ho és quan es tracta de la llengua catalana. I ho és especialment si parlem de TV3, que ja fa temps que es troba en l'ull de l'huracà. I quasi sempre aferrant-se a aspectes del tot residuals o anècdotes amb poca rellevància. Alguns a Madrid encara s'estiren dels cabells perquè TV3 es va escapar pels pèls a una intervenció directa amb motiu de l'aplicació de l'article 155.
Quan encara fumegen les paraules de tot un líder de l'oposició com Pablo Casado dient mentides sobre la situació a les aules, parlant de pedres a les motxilles dels nens que parlen castellà, ara també altres dirigents de l'espanyolisme més tranci s'han afegit a la cacera. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha aprofitat per fer comparacions entre l'anècdota d'Atrapa'm si pots i el fet que a TV3 s'entrevisti Arnaldo Otegi (per cert, en castellà).
Sap greu que els dirigents espanyols, la seva majoria, però sobretot els del bloc PP-Ciutadans-Vox, emprin un tret de la cultura amb motivacions electorals. Les enquestes no els van bé a Ciutadans i el PP es troba erosionat per Vox. L'episodi demostra també fins a quin punt TV3 està excessivament escrutada, però no per qüestions nuclears, sinó per qüestions sense rellevància real.
El procés sobiranista va convertir TV3 en un objectiu estratègic a abatre. Llengua i TV3 s'han convertit en el còctel molotov més preuat per la dreta nacionalista espanyola. Certament, la Corporació ha d'estar sotmesa a la crítica i deu haver comès molts errors. Però continua fidel als principis fundacionals que la van fer néixer. Són altres actors, com el PSC, els qui han baixat el llistó en la seva defensa. S'ho haurien de fer mirar.
L'anècdota, sense cap transcendència ideològica, ha desfermat de nou la caixa dels trons contra la televisió catalana i ha engegat per la xarxa els coneguts missatges de catalanofòbia. Però convé situar el debat en el seu marc adequat. A TV3 s'hi parla en castellà. Només cal veure-la. Però Atrapa'm si pots és un concurs de paraules en català i no té cap sentit introduir-hi el castellà perquè desvirtuaria el sentit del programa, que té unes bases ben clares. En un concurs en anglès, s'acceptaria una paraula en català? O en castellà? I si traslladem la mateixa situació a qualsevol concurs similar d'una televisió espanyola, seria inimaginable que un concursant pogués emprar paraules en gallec, català o basc.
Això, que és tan fàcil d'entendre, no ho és quan es tracta de la llengua catalana. I ho és especialment si parlem de TV3, que ja fa temps que es troba en l'ull de l'huracà. I quasi sempre aferrant-se a aspectes del tot residuals o anècdotes amb poca rellevància. Alguns a Madrid encara s'estiren dels cabells perquè TV3 es va escapar pels pèls a una intervenció directa amb motiu de l'aplicació de l'article 155.
Quan encara fumegen les paraules de tot un líder de l'oposició com Pablo Casado dient mentides sobre la situació a les aules, parlant de pedres a les motxilles dels nens que parlen castellà, ara també altres dirigents de l'espanyolisme més tranci s'han afegit a la cacera. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha aprofitat per fer comparacions entre l'anècdota d'Atrapa'm si pots i el fet que a TV3 s'entrevisti Arnaldo Otegi (per cert, en castellà).
Sap greu que els dirigents espanyols, la seva majoria, però sobretot els del bloc PP-Ciutadans-Vox, emprin un tret de la cultura amb motivacions electorals. Les enquestes no els van bé a Ciutadans i el PP es troba erosionat per Vox. L'episodi demostra també fins a quin punt TV3 està excessivament escrutada, però no per qüestions nuclears, sinó per qüestions sense rellevància real.
El procés sobiranista va convertir TV3 en un objectiu estratègic a abatre. Llengua i TV3 s'han convertit en el còctel molotov més preuat per la dreta nacionalista espanyola. Certament, la Corporació ha d'estar sotmesa a la crítica i deu haver comès molts errors. Però continua fidel als principis fundacionals que la van fer néixer. Són altres actors, com el PSC, els qui han baixat el llistó en la seva defensa. S'ho haurien de fer mirar.
Et pot interessar
- Una convivència impossible Aleix Sarri i Camargo
- Ampliar l’Aeroport contra el Meteocat Jordi Mir
- L'Espanya que torna i el pròxim procés Eduard Voltas
- Regals enverinats Clara Tena
- Sixena: més guerra freda contra la catalanitat Ferran Mascarell
- La diferència entre federalisme i pantomima Germà Capdevila