Quan el TC agafi la llei contra desnonaments i la suspengui de forma temporal, seria bo que Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro vagin personalment casa per casa, a veure els centenars de beneficiaris i els ho expliquin. Ding dong. Si, miri, no tenim res en contra de vostès, ja sabem que estan en perill de ser desnonats i ens agradaria ajudar-los d'alguna manera, però el que vostès tenen ens ho demanaran també a l'Aragó, a Castella, a Madrid i a València. I clar, vostès entendran que per sobre de tot s'ha de preservar la igualtat dels espanyols. Igualtat per baix. Tots els pobres, que siguin pobres. Tots els desnonables, desnonats. Si no, això és un desmadre.

Avui que sabem que Moncloa ha dut la llei al Constitucional és bo recuperar el ple del Parlament que va aprovar la llei (la 24/2015) per unanimitat. És una llei que va sortir del carrer, a través de la tasca de la PAH, que va dur-la fins al Parlament via ILP i hi van votar a favor fins i tot els diputats del PP. El mateix partit que avui la veu inconstitucional. És un exercici saníssim recordar què deia el diputat del PP Rafael López, en aquell ple del 23 de juliol de 2015: "Si avui parlem de pobresa energètica o del problema habitacional és gràcies a les entitats socials. Però ara s'ha de complir. I hem de vetllar perquè es compleixi. (...) No només ho hem d'aprovar avui, hem de garantir que es compleixi. Partíem de bases ideològiques diferents, però aquesta és la grandesa de la democràcia. Parlant la gent s'entén. I avui serà un dia històric en aquest parlament."

Seria molt interessant sentir avui què pensa el popular Rafael López. Els seus companys del PP espanyol han convertit aquell "dia històric" en cendres. Aquell majestuós avís al govern, "ara s'ha de complir la llei", s'ha volatilitzat. Perquè per davant hi ha la igualtat (en la pobresa) dels espanyols. La paradoxa definitiva és que la destructora de papers que farà miques la llei contra els desnonaments és el Tribunal Constitucional. Un òrgan que es dedica, en principi, a defensar la Constitució. Un text sant i intocable que al seu article 47 diu: "Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho."

La PAH ha dit públicament que declaren la guerra al PP. I això vol dir que es posaran de cantó amb el govern de la Generalitat. Com també ho faran Ada Colau, Núria Marín, Dolors Sabaté, Núria Parlón i els presidents de la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis. Tots ells participaran dimarts que ve en una cimera amb Carles Puigdemont a Palau. A dos mesos de les eleccions espanyoles, JxSí, En Comú, PSC, els municipis i les entitats socials s'alineen contra el govern del PP. Serà la primera vegada en molts mesos que totes aquestes forces treballin plegades en un front comú que a la pràctica és una Generalitat vs Moncloa.

Quan es diu que el procés no podrà tirar endavant si no és per ajudar les persones, és per casos com aquest. Mariano Rajoy li ha donat una altra assistència a l'independentisme. I ara és el torn de Carles Puigdemont per aprofitar-la. Pot recompondre la majoria que defensava el referèndum (aquell 80%) a través de les necessitats socials. Com que el més probable és que el PP torni a governar Espanya, la situació es clarifica. Desobeir, plantar cara a l'status quo espanyol i buscar la sortida d'emergència és l'única forma de revolució factible, si reformar aquest estat és impossible. Per tant, Puigdemont té l'ocasió de fer-se la gran foto. Ell, darrere la pancarta. A un cantó Junqueras, a l'altre, Colau. I els municipis, al darrere, en bloc. I al davant, l'Espanya constitucional.