La presó confina la llibertat i, diuen, que en la societat actual està pensada com una forma de reinserir socialment, un espai de reflexió per poder tornar a conviure en societat sense tornar a delinquir. La situació de preses i presos fa evident que no només aquest objectiu queda del tot oblidat i massa sovint aquelles persones que tenien penes mínimes per petits delictes aprenen noves maneres de delinqüència. Les presons no són espais de per a noves oportunitats, són espais de càstig i estigmatització.

La justícia interpreta les lleis i imposa penes. Qui té diners i recursos té possibilitat de sortir-se’n. Qui no en té moltes possibilitats de complir pena de presó per petit que sigui el delicte. Si el delicte té un origen polític la llei s’interpreta especialment restrictiva. Si hi ha un component de gènere -o de violència masclista- la llei sovint es reinterpreta d'acord amb els forats legals i la credibilitat de les víctimes és mínima.

Llei i presons són un binomi. La presó s’aplica com a limitació, no com a càstig en si mateix en principi. Diu Àngela Davis que la presó "era un nou sistema basat en la substitució del càstig capital i corporal per l’encarcerament". Però serveix realment? L’objectiu de reflexió, de rehabilitació, de reparació es compleix amb l'empresonament?

Dolores López Resina, Lola, és militant del PCE (i), nascuda a Almanzora -Almeria-, captada com a col·laboradora de la banda armada ETA als anys 90 i acusada de diferents atemptats amb víctimes. Va ser condemnada a 102 anys de presó l’any 2008 a l’Audiència Nacional. Actualment, Lola 72 anys, porta 30 a la presó i és la pressa que acumula més anys de presó a l’estat. Va ser condemnada per militar al PCE (i) l’any 1980 i va ser 8 anys a la presó. L’any 1994 es va exiliar i va ser extradida per França l’any 2001. Acumula diferents condemnes.

La banda armada en què militava s’ha extingit. A la presó ha patit situacions dures, entre d’altres la pandèmia de la Covid-19 en què la comunicació amb l’exterior i entre persones internes va ser molt limitada i ha passat per diferents presons durant aquests anys. Aquest mes de febrer Lola era a la presó de Logronyo i es va anunciar el seu trasllat, amb altres presos, a presons del País Basc. Lola és natural d’Almeria, però arrelada a Granollers, municipi en què hi ha un comitè de suport que reclama la seva llibertat.

Les lleis s’interpreten de forma desigual i diferent, la classe i la ideologia tenen molt a veure en la seva aplicació. Agressors sexuals queden lliures mentre independentistes veuen perillar la seva llibertat. El sistema punitiu no és un sistema rehabilitador sinó que aguditza les desigualtats.

La repressió, crec, no ajuda a la construcció d’una comunitat solidària i la manca de recursos socials amplifica les seves conseqüències i desencoratja la manca d’oportunitats. Deia l’escriptor bosnià Ivo Andric, en una de les seves obres, "Aquells que han d’oprimir per governar estan condemnats a actuar raonablement, però si portats per la passió o obligats per l’adversari, sobrepassen els límits de la raó comencen a córrer per un camí relliscós fixant així el principi de la seva caiguda". Un sistema basat en la repressió, sense alternatives a l'empresonament que construeixin una societat equitativa i justa és un sistema sense sortida. La Lola és un símptoma de l'aplicació desigual. Les armes de la seva lluita no eren les adequades, però la represàlia opressiva és sufocant, infinita, no cerca solucions, és la venjança convertida en llei i malgrat que ho vulguin normalitzar i validar no ens volem acostumar.