El Senat aprovarà divendres l'aplicació de l'article 155 per suspendre l'autonomia de Catalunya i deixarà la proclamació de la República com l'única via perquè el país mantingui les pròpies institucions.

Si Catalunya viu aquesta setmana uns dels dies més crucials de la història, no ho són menys per al PSC. Els socialistes s'han convertit a nivell espanyol en els còmplices necessaris de Mariano Rajoy per aprofitar el 155 per fer un autèntic cop d'estat i desballestar les institucions catalanes. L'abast de les mesures aprovades –destitució del Govern en ple, suspensió parcial de l'activitat del Parlament i la capacitat de convocar eleccions quan convingui a l'Estat- han superat totes les expectatives i, fins i tot, han estat rebutjades per la majoria de constitucionalistes.

El PSC ha superat aquests dies tots els límits de la hipocresia. Per una banda, intentava popularitzar el lema “Ni DUI, ni 155” intentant mostrar una falsa equidistància –com la del secretari d'Organització assistint un cap de setmana a una manifestació de Societat Civil Catalana i el següent homenatjant el president Companys-. Per l'altra banda, beneïa que el PSOE pactés l'aplicació del 155 i permetés a Rajoy –“Libranos de Rajoy y del PP, por Dios”, deia fa quatre dies Iceta- blanquejar amb un consens digne de la Transició la suspensió de l'autonomia catalana.

El 155 s'ha convertit en una autèntica bomba de rellotgeria per als socialistes catalans. Núria Parlon ha abandonat l'executiva del PSOE i el malestar s'escampa entre les bases d'arreu del territori. El partit pot viure un degoteig de baixes els propers dies que el deixin encara més afeblit. En aquesta situació el paper de José Montilla és clau. Que l'únic senador del PSC –per designació del Parlament, no pas per elecció popular- sigui un expresident de la Generalitat sembla una broma de mal gust. I, més enllà que el seu vot no canviï res, el currículum de tot un “molt honorable” pot quedar tacat per sempre.

La decisió de Montilla i la gestió de Miquel Iceta –que dissabte va parlar amb Rajoy i Santamaría- són l'última oportunitat de PSC per continuar reclamant-se hereu de la tradició catalanista o situar-se definitivament al costat de l'espanyolisme més radical. De fet, si acaba avalant la intervenció, el partit perdrà tota l'essència fundacional i es convertirà, ara sí, en una simple federació del PSOE.