El procés català ha entrat en la fase decisiva i prova d’això és l’escalada d’intensitat d’aquesta setmana. En només cinc dies, Puigdemont ha destituït fulminantment un conseller de la Generalitat en un gest per dotar de determinació els propers passos de l’executiu i refermar la seva figura; els grups parlamentaris independentistes -que sumen majoria absoluta a la cambra catalana- han presentat la llei que donarà cobertura legal al referèndum previst per l’1-O; i s’ha tornat a activar tota la maquinària de l’Estat -política, policial, judicial i mediàtica- per posar fre a la iniciativa del Govern de fer efectiva la votació sobre el futur de Catalunya.

En conseqüència, el discurs del govern espanyol també ha virat significativament, passant del menysteniment a l’ofensiva. Rajoy ha aparcat el silenci, rere el qual s’ha escudat durant la major part de temps mentre les clavegueres de l’Estat fluïen a ple rendiment. “Cop a la democràcia”, “deliri autoritari”, “negació de la llibertat”. El missatge alineat dels poders fàctics espanyols bolca ara tots els esforços a deslegitimar el relat independentista i carregar-se de raons per justificar, en cas necessari, una resposta contundent que doni sentit a les pors de l’exconseller Baiget. 

Tot plegat -i no casualment- la mateixa setmana que s’ha obert un nou escenari polític. I és que la llei del referèndum detalla com es farà efectiu el fins ara qüestionat caràcter vinculant de la votació. Si guanya el “sí” el Parlament proclamarà la independència en 48 hores, i si guanya el “no” es convocaran eleccions. 

El missatge és clar per als “comuns”, que segueixen navegant entre aigües quan falten menys de tres mesos perquè els ciutadans siguin cridats a votar. La formació ha ajornat la decisió fins ara, esquivant un debat que els erosiona a fi d’evitar debilitar, de retruc, el seu major actiu, el govern municipal de la capital, i perjudicar el projecte polític dels seus aliats al Congrés. Però la decisió no pot esperar més. Dissabte els "comuns" fixaran posició i fora bo que les directrius que n’emanin siguin clares. Perquè si bé els darrers pronunciaments apunten que es desentendran del referèndum sense oposar-s’hi, hauran de ponderar bé si aquesta posició serà sostenible fins al final. I és que tot fa pensar que l'1-O el referèndum prendrà una dimensió que desbordarà les opcions partidàries i detractores de la independència. I en aquest context, hauran de mesurar bé si el desgast que suposa romandre en l'equidistància és menor o major que el de prendre partit d'un moment que serà percebut com a determinant per la conquesta de drets dels ciutadans.