Renovar els apunts. Quan s’acosten eleccions els nostres polítics s’obliden sovint d’alguns principis bàsics de la praxi política quan es dediquen a publicitar un tipus de missatges massa pensats en la tutela de les nostres aspiracions sense més ofici i benefici que els seus interessos partidistes. Però ja comença a ser hora que algú els digui que no cal que actuïn com aquells mestres d’escola que curs rere curs repeteixen lliçons francament obsoletes amb la realitat d’avui.
Toca o no toca? Això ho dic quan toca –verb pujolià- parlar de l’encaix de Catalunya amb Europa, amb el món. En període pre-electoral, sempre que apareix el debat de la independència sobresurten tòpics com el “ara no és el moment”. Tenen el seu dret a dir-hi la seva, és clar, però ja seria hora que els nostres polítics comencessin a argumentar els seus posicionaments més enllà de les seves sensacions, intuïcions o temors. Quan l’Artur Mas, per exemple, diu que no som prou madurs per celebrar un referèndum per la independència, m’agradaria saber amb quins fonaments es basa.
Raons, no sensacions. Per què els polítics no s’atreveixen a posar damunt la taula arguments reals, racionals, econòmics si voleu, respecte els avantatges que suposaria que Catalunya fos un Estat? Pensen realment que no som prou madurs per entendre’ls? Per què els estudis realitzats per economistes i empresaris sobre aquesta qüestió floten només en l’esfera semiunderground de la xarxa però mai apareixen en el debat polític real? Per què no parlen obertament dels 22.000 milions d’euros que se’n van i mai tornen senzillament perquè som una regió i no un estat, uns diners que tant bé anirien per a la millora del benestar social de totes, sí totes, les persones que viuen a Catalunya?
Marejant la perdiu. La conclusió que en trec és que molts polítics que es defineixen sobiranistes no s’atreveixen a parlar desacomplexadament d’independència perquè continuen instal·lats en la comoditat d’un discurs conformista pensant, i confiant, que els catalans encara no som prou madurs per parlar de nous reptes. Els aconsello, amb humilitat, que comencin a renovar els seus discursos. Els farà falta.