Desgraciadament, el projecte Castor torna a ser notícia i no només pels diners que ens està costant a tots sinó també per l’impacte irreversible que té sobre el medi marí i sobre la sismicitat de la falla d’Amposta. 

El cert, però, és que un projecte d’aquestes característiques no s’aprova d’un dia per un altre. Hi ha, doncs, una cadena d’actes i decisions prèvies, com els estudis previs sobre el medi marí i sobre la viabilitat tècnica del projecte que serveixen de fonament a la declaració ambiental de l’òrgan competent –en aquest cas, els Ministeris de Medi Ambient i d’Energia, en tractar-se d’un projecte de l’Estat-, l’aprovació del projecte constructiu, etc. en les quals hi participen alts funcionaris i tècnics qualificats. Hi ha, doncs, també una cadena de responsabilitats tècniques i administratives i, en darrer terme, la responsabilitat política de qui va prendre la decisió final.  

A més a més, un cop s’aprova el projecte, es tramita un procediment per adjudicar-lo a una empresa, que serà la futura concessionària de l’obra. I aquí és on em vull aturar.

Les directives de contractació pública aprovades per la Unió Europea el 2014, anomenades de quarta generació, per primera vegada regulen la figura de la concessió i ho fan per establir, de forma clara i diàfana, que tota concessió administrativa ha de tenir un element essencial: la transferència de risc de l’administració al concessionari. Què vol dir això? Que l’empresa beneficiària d’una concessió administrativa ha d’assumir el risc derivat de la construcció de l’obra i de la prestació del servei públic. En el cas que no s’obtingui el benefici previst, l’administració no assumeix cap obligació de subvencionar o indemnitzar aquesta empresa. Aquest és el nucli de la concessió: l’assumpció del risc. Sense risc, no hi ha concessió administrativa. 

Evidentment, aquesta figura del risc és totalment absent en la legislació espanyola sobre contractes del sector públic (i continuarà sent absent a la futura llei que s’està tramitant al Congrés dels Diputats). Només així es pot explicar que el projecte Castor ens estigui costant a tota la ciutadania la quantitat de 1.350 milions d’euros per compensar a l’empresa adjudicatària (ACS, sí, la del Sr. Florentino Pérez), la seva inversió fallida, d’acord amb una clàusula del contracte signat. Només per situar-nos, cal tenir en compte que la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic l’any  2015 van adjudicar nous contractes per un import de 1.577 milions d’euros (sense IVA i sense comptar el contracte de transport sanitari que té caràcter plurianual); per tant, la indemnització que estem pagant entre tots gairebé equival al que contracta de nou la Generalitat en tot un any.   

A Catalunya, no volem aquest model de contractació pública que, d’una banda, no garanteix que els estudis previs i les declaracions ambientals estiguin ben fonamentades tècnicament i econòmicament però, en canvi, sí que assegura en tot cas els beneficis de les concessionàries a costa de tots. 

Per això, el Govern va aprovar i el Parlament va convalidar el Decret-llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents de contractació pública que, entre d’altres mesures, ha incorporat al nostre ordenament jurídic la figura de la concessió amb transferència de risc operacional. En conseqüència, les concessions que s’atorguin a Catalunya, tant de l’Administració de la Generalitat com de les Administracions locals, no poden contenir indemnitzacions o subvencions encobertes que minimitzin o arribin a eliminar el risc. 

Es tracta no només d’un canvi jurídic sinó també d’un canvi de model. Si volem que la contractació pública es basi en la integritat i en la transparència, si volem recuperar la confiança de la ciutadania en les institucionals, també cal canviar els procediments que afavoreixen la opacitat, les males pràctiques i les corrupteles. Tot això s’ha d’acabar. Volem construir un nou país amb fonaments sòlids i lliure de corrupció. On els responsables administratius i polítics assumeixin les responsabilitats que els corresponguin i on la ciutadania no es vegi perjudicada per la negligència, la mala fe i l’opacitat dels seus governants. Volem un nou país basat en la confiança i la transparència i amb una assignació clara dels riscos i de les responsabilitats.