Arribem al 25 de novembre, dia internacional per l’eliminació de la violència vers les dones, amb fets i estadístiques preocupants. Campanyes de sensibilització que remouen i altres que caldria portar al jutjat. La Xunta de Galícia s’ha ben lluït amb una campanya pel 25 de novembre. Una campanya que culpabilitza les dones pel simple fet de viure. La campanya dona missatges com: “Deixes el got a la barra? No hauria de passar però passa” o “Surts a córrer amb malles a la nit? No hauria de passar però passa”; la violència institucional és evident. Són els mateixos que es tallen els cabells per les dones d’Iran els que volen que ens quedem a casa a preparar el sopar al vespre? Del tot impresentable.

A Esplugues, el club de voleibol va emetre un comunicat en què denunciava que l’equip juvenil de futbol sala de Vallirana va vexar, insultar i increpar les jugadores de l’equip juvenil, dones entre 14 i 17 anys. “Cuándo os poneís así me dan ganes de meterosla”, “Vaya muslitos”. En un moment en què les categories femenines esportives sembla que prenen protagonisme la resposta és l’escarni patriarcal. A Matadepera, una jove de 15 anys va patir una violació grupal per part de dos menors i un major d’edat. Jugaven a pedra, paper, tisores qui la violava primer. La manca d’empatia, la manca d’educació sexual i emocional d’una societat malalta que creu que alguns estan per sobre d’altres i el desig sexual d’uns és per sobre dels drets d’altres.

El servei d’urgències de l’Hospital Clínic, a Barcelona, ha atès des de l’1 de gener 556 víctimes d'agressions sexuals, el 90% dels quals són dones, entre 16 i 82 anys, i el 100% dels agressors són homes. Tal com recull aquesta notícia el 57% de les dones agredides sexualment van ser violades, amb penetració vaginal, anal o bucal i el 60% de les agressions en grup van ser a menors de 25 anys. Una situació que ens mostra la necessitat d’actuar de forma urgent pel que fa a la prevenció, atenció i reparació però també a l’educació i el respecte als drets humans més bàsics.

Mentrestant alguns riuen i fan bromes sobre allò que diuen que és “políticament correcte” mentre el sistema opressiu actua i ells amb els seus fakes, les seves brometes i ocurrències, masclistes, misògines i lgtbifobes, de borratxo a la barra -però que es fan en seu parlamentària- no només són una falta de respecte per la majoria de la població sinó que el que persegueixen és sotmetre i restar drets i acabar amb la ja prou malmesa i raquítica democràcia.

A Galícia li cal recuperar el Nunca mais, que fa uns anys va ser un clam a l’entorn del Prestige, i fer fora el feixisme de les institucions. A la nostra societat li cal una reflexió profunda sobre la violència patriarcal que ens travessa, perquè mai més es produeixin agressions contra les dones de cap tipus. Cada 25 de novembre ens lamentem, però no és això el que cal, no només campanyes de context. La societat s’ha de posar davant el mirall i decidir si s’agrada així: violenta, irrespectuosa, sagnant, criminal o bé volem fer un pas endavant real i deixar de banda comportaments aparentment radicals i transformadors. El respecte als drets es mostra amb la coherència i no amb postureig.