Mantinc una relació amb la nissaga Twitter-X un xic ambivalent. D'una banda, tinc percepcions positives provinents de perfils interessants i de certa interacció amb alguna cosa semblant a una comunitat; per contra, experimento ocasionals brots violents davant de tant comportament cretí com arriba a campar-hi sense excusa ni pretext. Ja no parlo de trols i d’insultadors anònims, que només són brossa, molesta però brossa, sinó de coses que trobo més irritants: el postureig, l’ostentació moral, erigir-te en model de virtuts dient allò que saps que causarà els aplaudiments de la tribu. N’hi ha que són autèntics professionals. Però d’això no en té la culpa Elon Musk.
Per això, que ara X sigui una andròmina de Musk al servei de l’agenda de Donald Trump no és més que un gra de sorra al plateret que, certament, inclina una mica més la balança cap a la fosca. La frase “ara tu ets el mitjà”, adreçada a tots els usuaris, és un insult al periodisme, però Twitter ja tractava els mitjans de comunicació com a cheerleaders del seu balanç de comptes, fagocitant-ne els continguts. Musk ha fet un pas més i maltracta a tot aquell qui no passi per caixa, però el mal ve de més enrere.
Però, vejam, a qui agredeix realment el logaritme de la xarxa X? Perquè la malèfica intoxicació d’ultradreta t’afecta si tu així ho vols. Quan consultes el teu timeline de X, pots triar dues opcions: la pestanya de ‘Seguint’ (a la dreta, que canalitza només les publicacions dels perfils que segueixes) i la que es diu ‘Per a tu’, que és on X et despatxa tota la seva propaganda i els missatges i perfils que et vol encolomar. I mira que és fàcil decidir que et quedes amb la pestanya de la dreta per tal de llegir allò que has triat seguir i res més.
Doncs, bé, tal com explicava l’expert Albert Cuesta l’altre dia a Ariadna Oltra a Els Matins, resulta que només un 5% dels usuaris de X tria l’opció ‘Seguint’. Per tant, un 95% escull voluntàriament exposar-se a la pretesa deixalleria exprés del senyor Musk. I una part d’aquest 95% que no puc quantificar, tot seguit es queixa amb amargor de la tirania de l’algoritme. Doncs fes el favor de prémer la casella ‘Seguint’ i tot haurà acabat. D’altra banda, si tot i havent triat la pestanya de la dreta, veus coses que consideres tòxiques, encara ho tens més fàcil: unfollow i punt. Un cop més, parlem com si la gent, els ciutadans, els usuaris, no tinguessin responsabilitat sobre els seus actes, com si sempre fossin víctimes d’una cosa o altra. Com si ens agradés més queixar-nos i indignar-nos que petjar un botonet amb el qual tot d’una s’esborraria la font de les nostres opressions.
Allò que veig cada dia a X em sol generar més desànim que altra cosa, però veig la xarxa com un mirall deformat i extrem, carregat de vanitat, d’afectació i de sobreactuació, com ho serà, més tard o més d’hora, goso dir, tota plataforma emergent que pretengui suplantar-la, amb Musk pel mig o sense. M’he estrenat a Bluesky, com ho vaig fer temps enrere amb Mastodon (què se n’ha fet?), i veig molts periodistes fent el pas. I sense tancar el compte de X. No em plantejo fer-ho jo tampoc, ara per ara, també perquè X continuarà sent rellevant ens hi posem com ens hi posem, i més val continuar-hi sent i mirar de contribuir a equilibrar certes pulsions.
Finalment, si tant t’indigna la dictadura de l’algoritme, sigui quin sigui, incloent-hi el de Google Discover, que actualment decideix cada dia la sort dels mitjans de comunicació (molt més que no pas X) amb un criteri opac i antidemocràtic, la solució és, també, sorprenentment senzilla: tria les capçaleres amb què més confies, que porten anys parasitades i xulejades per les xarxes, ves directament als seus murs de publicacions i no permetis que sigui un robot el qui decideixi per tu.