Aquest cap de setmana, milers de persones s'han desplaçat a Madrid per a manifestar-se. Per a la majoria, el lema de la manifestació era el de menys: el més important era ser-hi, perquè sempre s'hi ha de ser, perquè qualsevol manifestació convocada per l'independentisme no pot ser un fracàs (si som quatre gats, pensaran que ens hem rendit, etcètera). Hi ha la força i hi ha les ganes i hi ha la tenacitat d'un gruix de gent que no es dona per vençuda i que creu que tota mobilització és aguantar el torcebraç amb l'estat perquè no es pot cedir ni un mil·límetre.

A l'altra banda hi ha els dirigents independentistes, que sempre han estat hàbils per a emmotllar el desconcert de la gent als seus interessos. Sempre estan disposats a posar-se al capdavant de les mobilitzacions per mirar de fer-se-les a mida, proclamar abans que ningú que la culpa de tot sempre és dels altres i blindar-se així de les crítiques. En lloc de liderar el país per a mirar de convertir aquest malestar col·lectiu en quelcom productiu, exploten el malestar de la gent per tenir-la controlada i que no se'ls giri en contra.

Les selfies amb un somriure d'orella a orella dels membres del govern expliquen molt bé que l'objectiu que els dirigents independentistes perseguien amb la manifestació no tenia res a veure amb la independència, ni amb el dret a l'autodeterminació, ni tan sols amb els presos: el seu motor continua sent la mera pugna electoral per l'hegemonia dins del món independentista.

De fet, la imatge dels consellers cantant l'estaca abraçats pels carrers de Madrid és una bona metàfora de fins a quin punt s'ha degradat la política catalana. Uns polítics que ens van assegurar que si els votàvem a ells, els presos sortirien de la presó i els exiliats podrien tornar a Catalunya. Votar-los era tan necessari, i era tan vital tenir un govern efectiu, que menys d'un any i mig més tard una bona part dels consellers ja han anunciat que pleguen per a presentar-se a altres eleccions.

L'independentisme ha de recuperar la iniciativa i poder exercir la pressió sobre els seus representants polítics al marge d'un judici on només podem ser espectadors. Fer demostracions de força està molt bé, però cal que aquesta força s'enfoqui a la construcció de les condicions que ens han d'alliberar.