Benvolguts espanyolistes, avui us porto una petita guia de com liquidar el denominat "problema catalán". Amb quinze anyets de dedicació a temps parcial ho teniu solucionat aritmèticament. Això sí, no em sigueu animals, cal puteria perquè siguin els mateixos catalans qui us facin la feina.
 
Primer de tot, amb molta mà esquerra, no permeteu que canviïn el model econòmic que la globalització i la desfeta de la burgesia catalana els ha generat. Cal que el creixement de l'economia del país es faci amb lògiques quantitatives i no qualitatives, això vol dir que, com a espanyolistes, heu de procurar que el turisme ocupi cada vegada més percentatge del PIB. Convindria que s'enfonsi la indústria -molt especialment si és de capital català-. També que el negoci del real estate internacional no sigui mal percebut. I que les tecnològiques grans i petites que arribin o es fundin a Catalunya es nodreixin centralment de digital nòmade. Per tant, vigileu que les universitats no formin pel mercat laboral interior, procureu que s’enfoquin al negoci dels estudiants benestants internacionals. D'aquesta manera es produiran creixements sobtats de població que per massa pobres, massa rics o per estada massa curta, no es barrejaran amb els locals. Així evitareu que els nouvinguts puguin convertir-se en nous agents catalanistes: impossibiliteu el contacte per pura estadística de cossos sobre el terreny i mort el gos. Total, de guetos se'n fan gairebé a tot arreu, fomentar-los no aixecarà sospites, ningú sabrà que són estratègics perquè els nouvinguts visquin al marge de la catalanitat.
 
Compte, ara mateix els catalans n'estan molt lluny, però si aconseguissin que el seu creixement econòmic i poblacional fos a la basca, progressiu, amb bons sous i s'espongés per tot el territori, anirien mal dades per l'espanyolitat a Catalunya: fins al moment les dades de transmissió lingüística intergeneracional demostren que els matrimonis amb algun aborigen per allà al mig sempre acaben sent un problema pels interessos de l'espanyolisme. Si hi ha barreja cultural en una zona amb un 30% o més d'indígenes, us catalanitzen a tot cristo. Així que molt d'ull en què no apareguin discursos proempresa i a favor de l'economia de mercat que s’oposin a Hard Rock, Jocs Olímpics d'hivern, Copa Amèrica de Vela, Hermitage o ampliació de passatgers (que no de connexions) a l'aeroport. És crucial que el rebuig als projectes econòmics guetitzadors els protagonitzi sempre l'extrema esquerra perquè no serà mai majoritària. Vigileu perquè seria perillós que el centreesquerra es posi en plan Canadà o Dinamarca, i seria directament alarma roja que el centredreta fes una lectura proteccionista del seu capital i comencés a posar condicions al desarrollismo. Feu-los sentir importants quan hi tracteu, són una peça de dominó perillosa.
 
Per altra banda, com que per sort la natalitat dels catalans és baixa, és crític que els nouvinguts estiguin aïllats físicament de la catalanitat gràcies al model econòmic de creixement caòtic i en precari, sí, però no n'hi ha prou: molt de compte amb el sistema educatiu perquè està escampat per tot el territori i podria tornar a crear sentiments de vinculació emocional amb la llengua catalana, que ja sabeu que la carrega el diable. Atents, doncs, amb atacar el sistema d'immersió lingüística actual, és estratègic no tocar massa aquest tema perquè com a espanyolistes esteu en el millor escenari: els catalans us estan defensant un sistema que fa que en les zones més poblades del país i especialment en els barris populars on van a parar els nouvinguts no es creï cap vinculació emocional amb la llengua i identitat catalana, aconseguint fins i tot que només els alumnes més hàbils amb els idiomes acabin parlant català amb comoditat. Si us poseu a remenar el tema, a imposar quotes i a fer portades incendiàries només aconseguireu que canviïn l'statu quo i implantin algun sistema per seduir els nouvinguts que actualment perceben el castellà com la tranquil·litat i el català com una rèmora llatinitzada. No envestiu massa l'arbre perquè podeu induir-los a canvis indesitjats en la comunitat educativa.
 
Penseu que l'escenari és tan bo que no només esteu aconseguint que l'alumnat dels barris populars no tingui connexió emocional amb la llengua del territori, sinó que fins i tot esteu aconseguint que els fills de les famílies catalanoparlants metropolitanes, si van a la pública i a bona part de les concertades, no parlin català entre ells. Què més voleu?! Si fins i tot els nanos catalanoparlants es coneixen i relacionen en castellà, s'acosta la interrupció de la transmissió familiar de la llengua amb la seva descendència quan esdevinguin pares. Esteu en el millor escenari possible per resoldre el vostre problema.
 
I finalment, per acabar aquesta breu guia pels hereus del Conde-duque d'Olivares versió 2023, és essencial que no permeteu que es posi al centre de les polítiques la identitat: feu pinça amb els qui titllen el nacionalisme català de xenòfob. Us cal que els mateixos catalanistes estiguin acomplexats de la identitat pròpia com a fet innegociable, així els migrants no tindran oportunitat de percebre-la important i sumar-s'hi, i juntament amb els joves només rebran inputs identitaris d'Espanya. En resum, espanyolistes, no feu el bèstia i deixeu-los fer, que aneu molt bé.