Imatges d'un estat formalment democràtic però autoritari en el fons: la policia militar interrogant i intimidant funcionaris i representants polítics, sense ordre judicial. Sentències i inhabilitacions per permetre un procés participatiu. Nomenament i supressió de fiscals segons la fidelitat amb el partit de govern. Funcionaris judicials interrompent sessions del Parlament per lliurar advertiments intimidatoris. Un Tribunal Constitucional que accepta poders d'execució penal. Un Tribunal de Comptes tirant endavant processos de persecució política. Els serveis d'intel·ligència fabricant proves falses i reclutant periodistes i mitjans mercenaris per distorsionar els resultats electorals. Pressions a empreses i proveïdors. Augment de l'ofegament financer. Amenaces d'inhabilitacions i confiscació de béns, amb publicació de patrimonis a la premsa addicta. Inspeccions tributàries "aleatòries" a persones vinculades al procés polític que es vol aturar.
Totes aquestes coses podrien haver passat a la Turquia de Recep Tayyip Erdogan. Totes aquestes coses han passat i passen a l'Espanya de Mariano Rajoy. De fet, la deriva autoritària és enormement més intensa en el cas turc, on passen coses com aquestes i de pitjors, però les mesures repressives anunciades per l'Estat per aturar el procés democràtic català estan seguint els seus passos fil per randa. La divisió de poders només viu a la lletra de la llei, però en la vida real és inexistent, La llibertat de premsa cedeix davant les manipulacions empresarials dels amics del poder estatal.
Quant trigarà Rajoy a col·locar-se al mateix nivell d'Erdogan? Detindrà massivament parlamentaris, consellers, periodistes, voluntaris, professors, empresaris? Fins ahir semblava força improbable. Fins aquest cap de setmana, quan la policia espanyola va detenir per ordre del Tribunal d'Ordre Públic (coneguda avui com Audiència Nacional) el periodista turc Hamza Yalçin, perseguit per haver publicar articles crítics amb els president Erdogan.
Europa ja en va fer avergonyir com europeus quan va pactar ignorar la deriva autoritària d'Erdogan a canvi d'aturar els refugiats sirians que volien entrar a la UE. Ara Espanya ens torna a avergonyir quan executa una ordre de cerca i captura per delictes d'opinió. És profundament antidemocràtic i ens hauria de refermar en la voluntat de crear un estat nou on aquestes coses no succeeixin.
ARA A PORTADA
-
7.400 pisos en deu anys: les compres de la Generalitat i Barcelona en plena crisi habitacional David Cobo
-
Què és el tanteig i retracte, la via a l'alça per comprar pisos privats i fer-los públics? David Cobo
-
«Al call center atenem unes 80 trucades diàries i ens donen 10 segons entre una i l'altra» Marc Orts i Cussó
-
-

- Germà Capdevila
- Periodista i editor
09 d’agost de 2017
Et pot interessar
- Una convivència impossible Aleix Sarri i Camargo
- Ampliar l’Aeroport contra el Meteocat Jordi Mir
- L'Espanya que torna i el pròxim procés Eduard Voltas
- Regals enverinats Clara Tena
- Sixena: més guerra freda contra la catalanitat Ferran Mascarell
- La diferència entre federalisme i pantomima Germà Capdevila