L'Anna Pacheco fa deu anys no era feminista, avui ho és. Feminista anticapitalista, interseccional... Així ho va explicar en una xerrada amb persones joves en el programa Operación Triunfo. L'Anna Pacheco és una periodista i escriptora, autora de la novel·la Listas, guapas, limpias. Si aquest canvi només li passés a ella, no seria gaire rellevant parlar-ne. És important perquè l'ha viscut molta gent i ens mostra com a canviat la nostra societat.

"Feminista em semblava una paraula massa dura, radical, extrema..." Pacheco associava el feminisme amb feministes pesades... No volia ser com elles i no considerava que fos necessari ser feminista. Què ha passat en aquests deu anys per aquest canvi? Què explica el canvi que ha portat el feminisme de ser un moviment social situat als marges a què hagi guanyat la centralitat? El feminisme guanya la centralitat quan les manifestacions del 8M dels darrers anys són tan majoritàries; la guanya quan totes les noies i nois d'OT diuen que són feministes; la guanya quan partits que mai havien estat feministes ara diuen ser-ho; la guanya quan Ana Patricia Botín diu que és feminista...

Com ha passat en altres moments de la història, un període de mobilització social porta a l'augment del feminisme. Les raons hi són, falten els elements que porten a l'activació de la mobilització. Falta xocar amb la realitat que consideraràs injusta i que una certa dinamització afavoreixi la mobilització. Recordo converses amb mares feministes, de la gran onada feminista dels anys setanta i vuitanta que explicaven no poder entendre que les seves filles no fossin feministes als noranta o als dos mil. Ara moltes ja ho són.
Entrar en un mercat amb massa desigualtats, sostres de vidre, terres enganxosos, fins i tot abusos, et fa veure el feminisme d'una altra manera. Una parella que no havia de ser masclista, però que ho acaba sent, potser sense adonar-se'n, et fa veure el feminisme d'una altra manera. Qui redueix la seva dedicació a la trajectòria laboral? Qui té sempre present si tocar vacunar la canalla, posar la rentadora, fer el sopar...? La càrrega mental que tan bé ens ha explicat i dibuixat Emma Clit.

Algunes de les primeres feministes del XIX, primer havien estat antiesclavistes. Algunes de les feministes dels seixanta i setanta, primer havien format part del moviment estudiantil i s'havien implicat en altres lluites. Després van prendre consciència de la seva opressió. Ara, és possible que moltes de les noves feministes hagin passat abans per altres consciències i mobilitzacions dels darrers anys (15-M, Independentisme...) o que directament hagin xocat amb realitats que esperaven no haver de viure i que encara existeixen.

La sessió de l'Anna Pacheco a Operación Triunfo s'ha popularitzat per les crítiques de Ciutadans i altres sectors de la societat que s'han considerat ofesos per algunes de les seves paraules. Va criticar determinades opcions feministes que, a parer seu, no tracten amb prou rigor i profunditat allò que suposa el feminisme. Pacheco ha rebut molts atacs a les xarxes, una reacció massa habitual... També hi ha hagut una mobilització a les xarxes per tancar la televisió pública... La seva és una xerrada amb opinions, com tantes n'hi ha a la televisió pública o privada, però les seves idees no s'acostumen a escoltar... Hi ha qui vol que continuï sent així. Hi ha qui no perd ocasió per provar de guanyar les seves batalles més enllà de les víctimes que deixi pel camí. És aquí on són, en una gran guerra d'idees, (cultural, política, econòmica...) i el feminisme sembla que està guanyant.

Però que estigui guanyant no vol dir que tingui el poder, no vol dir que hagi guanyat. Dos fets més d'aquests darrers dies ho evidencien clarament. Ahir va dimitir el conseller Alfred Bosch, ho va fer pels abusos de poder i sexuals dels que és acusat el seu cap de ganivet Carles Garcias. Uns abusos coneguts al partit des de fa mesos i que només han portat a aquest desenllaç quan ja no es podia ocultar més. La publicació d'un reportatge al diari Ara i la pressió que això va desencadenar ho va fer possible. Ara arribarem fins al final? Uns dies abans una campanya a Twitter #MatxisEI va fer que moltes dones denunciessin abusos sexuals comesos per companys de militància a l'esquerra independentista. Un dels efectes d'aquesta campanya ha estat una altra dimissió, la de l'alcalde d'Argentona Eudald Calvo. Havia format part de la CUP i d'allà ja va ser expulsat en tenir-se coneixement d'algun d'aquests casos, però això no va evitar que tornés a ser alcalde.

Aquests casos afecten els dos únics partits amb representació parlamentària que tenen protocol antimasclista. El masclisme, el patriarcat, està arreu. També dins nostre, també dins de persones que es diuen feministes. La novel·la de l'Anna Pacheco ens parla del despertar de la consciència feminista, del masclisme que portem dins. El feminisme ens ha d'ensenyar que no podem mirar a un altre costat. Hem de mirar dins i canviar, hem de firar fora i fer canviar la societat. El creixement del feminisme respon a aquesta necessitat, també el de l'ecologisme. El feminisme i l'ecologisme, que es poden trobar en l'ecofeminisme, ens mostren que som éssers ecodependents, perquè formem part de la natura, i interdepedents, perquè les cures són fonamentals per les nostres vides. Ens ho han explicat i ens ho continuen explicant des de l'ecofeminisme la Yayo Herreo, des de l'economia feminista la Cristina Carrasco... El feminisme, com l'ecologisme, té la capacitat de fer-nos veure que no hi ha res més important que la vida, totes les vides. Les nostres formes de produir, consumir, relacionar-nos en massa ocasions posen altres prioritats, altres objectius per sobre. Per això cal canviar.