Mediació en salut

«Cal tornar a posar la mediació en el centre de les organitzacions i en les relacions grupals. També en l’àmbit sanitari cal donar valor i adaptar les experiències de mediació amb evidència positiva»

02 de febrer de 2026

El passat 21 de gener en el Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) van debatre entorn de la mediació en les organitzacions sanitàries catalanes, celebrant vint anys (2005-2025) de l’aliança entre el Departament de Salut i la UB per formar professionals en mediació en la resolució de conflictes i la prevenció d'aquests.  

Els conflictes són inherents a la condició humana. Al llarg de la història s’han buscat solucions diverses per solucionar-los. Les solucions violentes i bèl·liques són encara un camí avui en el món. La via judicial és una via habitual. Les democràcies han cercat nous instruments basats en  el diàleg, en la diplomàcia i en la mediació. La mediació és un sistema cooperatiu de gestió i resolució de conflictes i, fins i tot, per la reparació del dany o greuge entre persones o grups. El procés és una via no judicial o prejudicial, voluntari i confidencial que possibilita, a través d’un professional format en mediació, la comunicació entre les parts, per arribar a acords viables que siguin acceptats per tothom. 

El mediador és un professional capacitat per conduir el procés i actua amb neutralitat, parcialitat, sense poder de decisió. Els camps de la mediació són molt diversos: mediació familiar, penal, laboral, empresarial, comunitari, educatiu, intercultural, sanitari, de consum, política... 

El sistema de salut català va apostar, fa més de vint anys, per la mediació en les organitzacions sanitàries. La Dra. Glòria Novel Martí, infermera especialista en salut mental, va ser la líder acadèmica, des de la Universitat de Barcelona, amb la creació de l’Observatori de Mediació Sanitària de la UB i del màster en Mediació en Salut que ha permès formar a molts professionals de les institucions sanitàries catalanes. L’any 2004 la Universitat de Barcelona i el Departament de Salut varen arribar a un acord per la introducció de la formació en mediació en salut. El màster capacita en la teoria i en la praxi a mediadors pioners dins la complexitat de les institucions sanitàries.

El Consorci Sanitari de Terrassa, la primària de l’Institut Català de la Salut de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu van obrir camí cap a l’evidència de la resolució de conflictes entre professionals sanitaris. L’any 2010 comença a gestar-se la Societat Catalana de Mediació en Salut, constituïda com entitat independent sense ànim de lucre, l’any 2012 i els seus impulsors són la Coordinadora d’Usuaris en Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS), les patronals: Consorci de Salut i Social de Catalunya, Unió Catalana d’Hospitals, Associació Catalana d’Entitats de Salut i els col·legis professionals de Treball Social, de Fisioterapeutes i de Psicòlegs, ampliant-se a Institut Català de la Salut, a tots els col·legis professionals sanitaris i el suport del Departament de Salut i del Centre de mediació de Dret Privat de la Generalitat, adscrit al Departament de Justícia. La Universitat de Barcelona és sòcia honorífica, present des de l’inici a través de l’Observatori de Mediació.

Catalunya va fer de la mediació en salut un canvi de les organitzacions sanitàries amb orientació sistèmica, amb evidència en la millora de la resolució de conflictes i en la seva prevenció, compartint  el propòsit de cuidar els professionals i tenir cura dels pacients. Catalunya ha impulsat xarxes nacionals i internacionals, sobretot a Llatinoamèrica de mediació en salut. 

La Societat Catalana de Mediació en Salut gira en tres eixos: la formació i sensibilitat en la cultura de la mediació en les organitzacions, promoure la mediació en l’àmbit sanitari, a tots els nivells, directius, professionals i usuaris i oferir serveis de mediació a particulars i organitzacions. 

Catalunya també ha liderat la mediació i la resolució de denúncies per errors/negligències mèdiques a favor de pactes extrajudicials favorables als pacients, acordats amb els professionals. Amb els anys del model ha fet prevenció de la judicialització i, alhora, ha permès que el reconeixement dels errors i el seu estudi han millorat la seguretat clínica (Discurs d’ingrés del Dr. Arimany a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya: “De l’error mèdic a l’aprenentatge, la seguretat clínica i la intel·ligència artificial aliats del progrés assistencial”).

En la societat actual, amb desassossec sistèmic on l’atenció i l’escolta activa de l’altre han perdut pes en les relacions interpersonals o grupals, la mediació no es valora com un camí de resolució de conflictes. El creixement de lideratges autocràtics en l’àmbit polític és el màxim exponent de la societat actual. Els algoritmes de les xarxes socials generen pensament autoritari i ens desestabilitzen emocionalment. La ràbia, l’alarma dels continguts es viralitzen molt més que els neutres o raonats. I finalment ens sembla que les concepcions, les persones autocràtiques són refugis. La mediació és part dels valors democràtics i de la cultura de la pau.

Cal tornar a posar la mediació en el centre de les organitzacions i en les relacions grupals. També en l’àmbit sanitari cal donar valor i adaptar les experiències de mediació amb evidència positiva. La mediació reforça el sentiment de pertinença a les organitzacions i al sistema sanitari. En un moment de necessitat de transformació del sistema de salut i social davant dels reptes demogràfics, tecnològics, sociopolítics, mediambientals la mediació aporta una cultura cooperativa que pot ajudar.