17 Agost 2017 Barcelona. Rambla de Barcelona.16.50 hores. Atropellament massiu per una furgoneta-ariet. Desconcert. Totes les agències del món se'n fan ressò. Resposta extraordinària dels equips d'emergència (Sistema Emergències Mèdiques Departament de Salut, Protecció Civil, Bombers, Guàrdia Urbana, Mossos Esquadra) i dels ciutadans (veïns, vianants, comerciants, taxistes, entitats socials, etc.)

El Departament d'Interior, amb celeritat, amb el conseller Forn i el major Trapero, gestionen la complexitat de les operacions i la informació en hores, en dies de molta incertesa. Estat Islàmic reivindica l'atemptat a través de l'agència Amaq. 135 ferits de 35 nacionalitats. Tota la xarxa sanitària i social de la ciutat de Barcelona i de Catalunya al servei de la gent. Aparcades totes les diferències. Front comú.

Catalunya va demostrar, des d'aquelles primeres hores, que té ànima individual i col·lectiva. La política, els professionals i la ciutadania. Ràbia, por, tristesa contingudes. Més silenci que crit. Més flors, peluixos, espelmes, frases que proclames i exigències. Solidaritat, empatia, serenor, capacitat de transmetre confiança, determinació, avenç, reflexió, acció. Lluny del populisme i de la xenofòbia.

Fil conductor que uneix a la bona gent sabent que el terrorisme fonamentalista, aquest d'arrel islàmica, gihadista, és local i global. Responsabilitat col·lectiva. Però també sorgeix l'estima per Barcelona, ciutat mestissa, portuària, on la Rambla simbolitza, amb els seus pros i contres, la concentració de les diversitats i del cosmopolitisme.

Davant les crisis cal un Govern que estigui a l'altura. Una veu, unes veus que informin, que gestionin la comunicació del risc, que tinguin relat que permeti que la majoria de les persones, nacionals i internacionals, considerin que estan en bones mans malgrat l'extraordinària fragilitat del fet. Solvència com a eina de prevenció de l'alarma. Alerta però no alarma.

El Govern de Catalunya va estar a l'altura. La veu, la imatge, el rigor, el compromís, la constància del major Trapero a qui ser li va donar el protagonisme, el professionalisme i la gestió de la crisi. El conseller d'Interior, Joaquim Forn; el secretari general, Cèsar Puig; el director general de Mossos, Pere Soler, junt amb tot el cos de Mossos amb la intendent Teresa Laplana, coordinats amb la resta de forces de seguretat.

Darrere un equip de comunicació liderat per Patrícia Plaja i Marc Omedes. Rodes de premsa freqüents. Informació només de certeses i relat consistent, robust. I relligant fets. Explosió Alcanar amb dos terroristes morts. Cambrils amb cinc terroristes abatuts. Identificat Imam de Ripoll, expres per tràfic de drogues i possibles contactes amb CNI, com a líder del grup. Finalment quinze víctimes mortals de l'atemptat i terroristes abatuts. Identificada una cèl·lula gihadista a Ripoll, entorn de 12-15 persones.

I, ara, veient les imatges gravades pels mateixos terroristes, moltes reflexions i accions pendents. Joves preparant explosius casolanament com si fossin nens amb una joguina. Cetona, aigua oxigenada, àcid sulfúric com a base per les bombes igual que a Londres el 2005 o a París el 2015. Comprant més de 106 bombones de butà a través de wallapop, a França i a Catalunya. Cares de felicitat i d'aventura. Fotografies i veus amb joves amb explosius lligats cintura a punt per immolar-se. Tutorials de Youtube. Component de secta 2.0. Terrorisme low cost.

Nois de Ripoll de famílies integrades, conegudes. Nois treballadors, complidors, jugadors de futbol local. Imam com a líder de gesta macabra? Nois amb dobles vides que troben en una secta global potser el sentit de transcendència que no han trobat en la quotidianitat. L'escola, la feina com a elements clarament d'acollida i integració i de generació d'oportunitats, però hi ha quelcom, personal, cultural, de gènere que se'ns escapa. Tolerància a discursos inquisidors, "matar infidels" per part de les comunitats locals?

Res no és nou en la història. Fonamentalisme religiós que fa creuada en el món, per redimir els pecats i convertir sota el dogma de la fe, de la terra promesa. En nom de Déu que no pot respondre.

Però som al segle XXI. La captació a la causa ara també s'ha globalitzat i troben en joves que tenen conflictes d'identitats. Ni ací ni d'allà i opten pel poder de la "veritat" suprema. La promesa de recompensa infinita. Herois per un dia. De l'aculturalisme a la glòria.

I veiem clar que volem construir una societat catalana, inclusiva, amb una identitat generosa, d'ànima i forma diversa, que doni sentit no només a la col·lectivitat sinó a cada una de les persones.

I varen arribar els actes institucionals. Imatge d'unitat malgrat l'abisme polític, institucional. President Puigdemont. President Rajoy. Reis Espanya i alcaldessa de Barcelona Ada Colau.

17 Agost 2018

President Puigdemont, exili, junt amb consellers, Marta Rovira i Anna Gabriel. President Puigdemont lliure en el món, rebutjat el delicte de rebel·lió i retirada euroordre. No pot tornar a Catalunya, no pot venir a Barcelona. La decisió col·legiada d'anar a l'exili una part del Govern ha suposat posar la justícia, les institucions espanyoles davant del mirall. A Espanya, processats per rebel·lió, sedició (amb penes que poden arribar a 30 anys de presó).

Conseller Forn a la presó des de fa gairebé deu mesos, amb altres membres del Govern i els presidents de l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) i Òmnium. Acusats de rebel·lió i malversació.

Major Trapero. Acusat de dos delictes de sedició i de pertinença a organització criminal, els Mossos. Fets del 20 i 21 de setembre a la seu d'Economia i 1 d'Octubre. Pendent de judici.

Intendent Teresa Laplana. Acusada de delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre. Pendent de judici juntament amb altres Mossos d'Esquadra. Cèsar Puig, secretari general d'Interior i el director general de Mossos, Pere Soler, acusats de sedició i organització criminal, pendents de judici.

Patrícia Plaja cessada, en virtut del 155, aprofitant unes piulades en relació a la Manada i les decisions judicials. Arriba a l'aniversari, trista commemoració, de l'atemptat del 17 agost del 2017. Té sentit per recordar els morts i reafirmar el compromís de prevenció i actuació davant del terrorisme. Ironies de la vida: el Govern cessat per l'article 155 acusat de rebel·lió, sedició, com els cops d'estat amb violència.

President Torra, president Sánchez, Reis Espanya i alcaldessa Colau. I portarem, senzillament, llaços grocs per les persones absents, a l'exili, a la presó, els investigats. Ús recordarem major Trapero, la intendent Laplana, Cèsar Puig, Pere Soler i tot el cos de Mossos d'Esquadra. També va d'agraïment a vosaltres. No ens cal protocol. Barrejats entre la gent de cor. De nou, traurem el millor de Barcelona, de Catalunya.

Sense oblidar el treball pendent en la prevenció del terrorisme. Conscients de les crisis humanitàries, de la migració forçada, dels conflictes a escala mundial, de les desigualtats internes, de les dificultats de tenir societats inclusives. El catalanisme que es reafirma també en el plebiscit quotidià. Que té consciència dels pendents.

Memòria i compromís. Record més que homenatge. Silenci més que crit. Per respecte.