L’any 2014 vam organitzar al Born Centre Cultural unes jornades anomenades “Humor en temps difícils”. Eren conferències d’humoristes que havien patit repressió política en diversos moments, de diverses maneres i en diversos països; hi havia uns actors sirians que havien hagut d’exiliar-se del règim d’Al Assad, els responsables d’una revista xilena empresonats per Pinochet als anys 80, o Antonio Fraguas, Forges, un dels pocs supervivents de la generació de dibuixants víctima de la censura franquista. L’excusa inicial que justificava les jornades era l’aparició d’unes poesies satíriques que es cantaven a Barcelona durant el setge de 1714, un pretext que es recordava en cada conferència, però que permetia anar més enllà del fet concret i reflexionar sobre la relació permanent entre humor i política.

Aprofitar un esdeveniment, una descoberta, una efemèride, etc. per fer una reflexió més àmplia, obrint el ventall espacio-temporal, no és nou. Un exemple: ens acostem al 80 aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola i aquesta excusa ens donarà peu a recordar la guerra del 36, per descomptat, però probablement també a fer una mirada sobre el franquisme, sobre la Segona República, sobre l’exili... I, per què no, també podríem aprofitar l’aniversari per pensar de manera més global al voltant de les guerres, totes les guerres.

Les restes del Born són un testimoni de moltes coses: la destrucció, l’assetjament, el patiment de la població civil en situacions bèl·liques, i per descomptat, també un recordatori de la pèrdua dels drets polítics de Catalunya. Però Barcelona ha viscut tristament altres moments tràgics. Entre molts d’altres, dos de ben coneguts: entre febrer de 1937 i gener de 1939 va ser bombardejada més de 120 cops per l’aviació franquista –especialment la italiana, però també per la Legió Còndor i per avions tripulats per espanyols-, i al 1842 va patir també els atacs ordenats pel regent Baldomero Espartero. El Born és un espai immillorable per organitzar esdeveniments que ens permetin recordar aquests altres moments de la nostra història. O, en un altre sentit, utilitzar Barcelona com a ganxo per parlar de ciutats assetjades de tot el món.

Entenc que l’historiador Ricard Vinyes es planteja aquest enfoc a l’hora d’assumir la direcció del Born. Vinyes és un dels historiadors més prestigiosos de Catalunya, autor de molts treballs dedicats, precisament, a reivindicar la memòria de les víctimes dels conflictes. És d’esperar que el mateix esperit que ha guiat les seves investigacions impregnarà la seva nova tasca.