Mentides a dojo

«A falta d’arguments, l’unionisme menteix. Menteix sobre els Mossos, menteix sobre el procés i sobre els resultats del procés»

31 d’agost de 2017
Sentia l’altre dia un comentarista dient: aquesta llei de ruptura assegura literalment l’amnistia als corruptes. És exactament el contrari: la llei dona l’indult als condemnats pel procés independentista i n’exclou els xoriços. Però estem en un moment de fakes. A falta d’arguments, l’unionisme menteix. Menteix sobre els Mossos –diana de destrucció massiva–, menteix sobre el procés i sobre els resultats del procés. Ni tan sols diuen que la llei de transició no s’aplicarà fins després del referèndum, si hi guanya el "sí", però això fa temps que dura. Ells volen construir la imatge d’una República bolivariana, amb una constitució redactada per l’ANC i adlàters, sense passar per cap Parlament –és tot el contrari. De la mateixa manera que obliden que els incidents de la mani del dissabte –una manifestació menor– van estar protagonitzats per un centenar d’entitats, moltes de les quals pacifistes, que havien de buidar el pap. Ara diuen, és clar, que les armes que es venen als països del Golf surten de Catalunya!

La mentida pot ser eficaç i útil, però sempre revela una gran impotència. Vegeu l’exemple de Donald Trump. És més fàcil mentir que argumentar. És més sonor, ningú no té prou força o prou tentacles per negar-ho tot. Alguna cosa cola. El problema de fons és que, mentre intenten desactivar el procés amb mentides, construeixen una imatge odiosa de Catalunya i dels catalans, que nega qualsevol intent futur d’oferir una mà amical. No hi ha terra enmig. No hi ha res que uneixi. D’acord, hem arribat al final del camí, a la vora de l’abisme, per dir-ho amb mots de Miquel Iceta. Govern espanyol i comentaristes ídem no estan deixant cap porta oberta a cap entesa futura: haurem de saltar.

És important, doncs, que atiats per la ràbia que fa aquesta acumulació dolosa de mentides, tinguem una mani espectacular, que torni a centrar el tema català en la premsa internacional, en les agendes d’arreu i d’aquí. La resposta a la mentida és l’acció. Si caminem, avancem. No sé què passarà a l’octubre, però tinc la certesa que res no serà igual. A la nostra mà assegurar que el canvi ens afavoreixi, que tinguem futur per desmentir, amb fets, totes les mentides.