En els darrers mesos l'unionisme ha iniciat una nova estratègia contra el procés independentista. A banda d'impulsar o avalar processos judicials contra càrrecs electes sobiranistes, ha començat a exigir al Govern i a la majoria parlamentària una pulcritud democràtica en les formes que ratlla el cinisme.

Els dos darrers episodis s'han viscut les darreres hores. Primer, amb l'ofensiva mediàtica i política contra Lluís Llach per dir una cosa tan òbvia que si s'acaben aprovant les denominades lleis de desconnexió seran d'obligat compliment i tindran el corresponent règim sancionador. Posteriorment, la hipocresia de les forces unionistes ha tingut un segon acte amb el debat sobre la reforma del reglament del Parlament que Junts pel Sí i la CUP han impulsat per agilitzar la desconnexió.

És evident que tant el Govern com les forces independentistes voldrien un debat clar, transparent i obert sobre la independència. Tanmateix, només el fet de plantejar d'intentar parlar-ne al ple de la cambra –per exemple en el cas de les conclusions de la comissió del procés constituent- comporta querelles de la Fiscalia, judicis al TSJC i una més que probable inhabilitació dels membres de la mesa.

L'executiu de Mariano Rajoy, la Fiscalia i el Tribunal Constitucional han posat al punt de mira el Govern, la cambra catalana i, fins i tot, les empreses que puguin assumir algun dels contractes vinculats amb el referèndum. Amb aquest escenari que la llei hagi de permetre convocar-lo sigui o no amb lectura única és una autèntica minúcia. Menys lliçons dels qui no només neguen el referèndum sinó que pretenen inhabilitar-ne els seus impulsors.