Barcelona és una de les vuit ciutats europees que sense ser capital d'un dels 27 estats membres, disposa d'una representació de la Comissió Europea. I d'això ja fa vint anys. Les oficines comparteixen espai amb la representació del Parlament europeu, i són les orelles de Brussel.les als diferents territoris europeus. Aquestes orelles senten parlar català, i el delegat Manel Camós explicava aquest dilluns en la celebració de l'aniversari que de sempre el català és la llengua de l'oficina. Delegació que ho és per Catalunya i les Balears, com si fos l'antiga Caixa de pensions, i que deixa sense senyal europeu compartit el País Valencià.

Pot ser és per això que el president de la Generalitat Artur Mas, va aprofitar per reclamar un cop més el corredor del mediterrani, com a eina de connexió europea. El president va exposar la seva idea sobre com ha d'anar l'aprofundiment europeu dels catalans. Es resumeix amb el lema Més Catalunya, més Europa. De fet en un vídeo que recollia un seguit de felicitacions cap a l'oficina de representació de la Comissió, el seu president Durao Barroso, s'expressava en català. No sé si devia ser una recomanació del delegat de la Generalitat a Brussel·les, Juan Prat, que ja es deu haver après els deures. Anem corregint sobre la marxa, allò que se suposava après de vell.

De fet aquests vint anys, i aquesta oficina al Passeig de Gràcia, són hereves de la marca hispànica que ja feia que Catalunya i Europa siguin la mateixa fa molts anys, i per damunt de diferencies i distribucions administratives. Jacques Delors, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, la inauguraven fa vint anys. Una època en que totes les aspiracions d'un futur millor tenien traducció europea. Amb el pas del temps, l'anècdota s'ha menjat la categoria. Un exemple, el recull de premsa de mitjans espanyols sobre els eurodiputats i els seus seients de vol, és quatre vegades més gruixut, que el que va generar les eleccions al Parlament europeu del 2009.

A Europa, i a les seves institucions, li costa agafar visibilitat entre nosaltres, i quan ho fa , acostuma a tenir una petja gairebé tan negativa, com la que fa avançar els partits anti-europeus i xenòfobs a Finlàndia. Aquí estem per complir el dèficit. I en territori europeu a Barcelona, el president Mas, va dir que Catalunya complirà la norma, perquè sinó de poc serveix tenir oficines, lligams i aspiracions. És clar que ell mateix va haver de fer un parèntesi, perquè més que dels 20 anys, i de l'encaix Catalunya-Europa, els mitjans estaven pendents de si rectificava al conseller Mas Collell. I vaja fins que no hi hagi recuperació, l'IRPF pels que cobren més de 120 mil euros l'any, no es tocarà.

Entre parèntesi, i ironia, el President, també va elogiar l'exercici de contenció de la Representació europea a Barcelona, per no engegar l'aire condicionat. I amb la temperatura elevada, s'anava coent una altra idea esperitada. Potser per comptes de pagar els impostos a l'Agència Catalana de Tributs com proposa l'eurodiputat Ramon Tremosa, com a mesura de protesta pels diners que ens regateja la Moncloa, perquè no resolem l'exigència del dèficit europeu, a través de la seva Representació a Barcelona, i santes pasqües?