De nou, Badalona. La moció impossible, el vesper polític, l'alcaldia maleïda i degradada, i una ciutadania que assisteix impertèrrita al quart canvi al capdavant de l'Ajuntament en només sis anys. Xavier García Albiol és el rostre de la xenofòbia institucionalitzada, el del populisme de la dreta que s'acarnissa amb el dèbil i, ara també, dels falsos patriotes que onegen la bandera per, després, estalviar-se pagar impostos al seu Estat amb societats a paradisos fiscals. Sumem-li la mentida i l'engany públic.

Però també és el rostre del fracàs de l'esquerra. El seu retorn a l'alcaldia la primavera de l'any passat va ser fruit d'una negociació descarrilada en temps de descompte d'uns partits atrapats en els seus interessos particulars i en les desconfiances. La responsabilitat va ser col·lectiva, agreujada pels devastadors efectes socials i econòmics d'una pandèmia que fan que encara siguin més urgents polítiques que combatin la desigualtat i frenin l'espiral de vulnerabilitat. 

Els retrets creuats i les desconfiances han estat vigents fins ara, el millor context per abonar que Albiol hagi continuat comandant la ciutat sense patir per ser desbancat. Ara, la revelació dels papers de Pandora són una nova calamitat en l'historial del dirigent del PP i també l'enèsima oportunitat perquè l'oposició badalonina superi la seva tendència caïnita. Els veïns no es mereixen un nou espectacle segrestat pels personalismes, els recels, la supèrbia, les mitges veritats i una idiosincràsia viciada des de fa anys per l'afany de veure l'altre com el culpable.

De nou, es busca fer possible la moció fins ara impossible. El PSC, que té la paella pel mànec, demana anar amb peus de plom. I, certament, millor lent i bé que ràpid i malament. Però el temor que el tacticisme polític i les jugades d'última hora es tornin a imposar són justificats. La generositat i l'honestedat no són valors que en política cotitzin a l'alça, però la greu situació les fa imprescindibles. Dolors Sabater, assenyalada en el seu dia com a principal escull, és fora ja del consistori. Guanyem, ERC i els comuns han de cultivar també la confiança. Les negociacions bilaterals i a esquenes dels altres van ser la condemna en intents anteriors. És hora de mirar-se als ulls tots amb tots.

No es tracta només de sumar 14 vots per a una moció de censura sinó de bastir un projecte de ciutat amb recorregut. O s'aparca la rivalitat política per pilotar conjuntament un bé comú superior, que és el servei públic, o hi haurà Albiol per a estona. Dimitir no forma part del seu ADN, sobretot perquè -i aquí rau la seva fortalesa- sap que pot tornar a guanyar les properes eleccions municipals. Se sap fort perquè coneix les debilitats d'una oposició fragmentada que no ha deixat mai de mirar-se de reüll. El més difícil no serà arrabassar-li l'alcaldia sinó impedir que ho torni a ser; donar a Badalona una perspectiva de futur més enllà d'Albiol.