Tot sovint, identifiquem liberalisme com un tipus d’economia (sense entrar en els prejudicis establerts en societats llatines, bàsicament) quan només és un aspecte d’una ideologia que va molt més enllà. El liberalisme és fonamenta en dos potes: la llibertat individual i la responsabilitat de l’individu envers la societat. Aquesta darrera és, potser, la gran desconeguda en la nostra societat i la més transversal (o present) en societats bàsicament protestants. Sobre la responsabilitat individual hi descansen conceptes com voluntariat, solidaritat i caritat. És l’assumpció de responsabilitat la que ens evoca a actituds voluntàries per fer una societat més justa.

Els liberals volem que les persones puguem exercir la pròpia capacitat de decidir quin tipus de vida volem i, conseqüentment, el nostre nivell de vida. En qualsevol societat existeix la necessitat d’avançar en l’evolució. Aquest avanç requereix tenir conseqüències: algunes incentivadores i altres castigadores. Les successives generacions han de tenir clar que l’esforç i l’assoliment d’objectius millorarà el seu nivell de vida. Per contra, esdevenir un paràsit que espera només exercir els drets sense cap obligació el portarà a una vida pitjor.

Tot i això, l”èxit social” només esdevindrà si després de l’èxit personal s’exerceix la responsabilitat social en forma d’accions voluntàries: caritat, finançament d’obres socials (incloent les científiques, etc). Aquest èxit social, lògicament, sempre és reconegut per la societat: aquesta és la gran diferència en societats on el liberalisme és present en forma de substrat, l’agraïment. En societats on s’imposa l’enveja i el recel cap a l’èxit individual acostumen a ser desagraïdes o desconfiades davant aquest tipus d’actuacions.

En definitiva, un liberal és una persona que cerca una felicitat social a partir de la suma de felicitats individuals. Dit d’una altra forma, el liberalisme té com a objectiu ensenyar a pescar a tothom però no construint un sistema on un uns quants pesquen per tots. És per això que grans avanços socials i democràtics com: el vot de les dones, el dret a l’autodeterminació, la igualtat entre homosexuals i heterosexuals, la igualtat de drets i deures d’homes i dones, etc han vingut de la mà del liberalisme.

No és d’estranyar, doncs, que la posició més clara sobre el procés català hagi estat expressada pel Partit Liberal Europeu i, les manifestacions de suport més explícites, del secretari general del joves liberals europeus.