Les cruïlles històriques són més fàcils de detectar i resoldre amb la perspectiva que dona el temps. Quan les vivim en el moment present queden contaminades per multitud de factors, els positius però també els negatius, que condicionen la nostra mirada. És en aquests moments quan la visió estratègica esdevé la principal aliada per decidir d’acord amb els objectius que tenim, per salvar els obstacles conjunturals i tàctics que ens paralitzen o ens impedeixen avançar. I nosaltres som independentistes i d’esquerres.
Hi penso aquests dies quan parlo amb molta militància d’Esquerra Republicana, en assemblees d’arreu del territori. Trobades en què intercanviem posicions d’allò més diverses, totes elles legítimes i necessàries, sobre una d’aquestes decisions que poden determinar el futur del país, la que aquest divendres haurem de prendre en la consulta sobre el preacord d’investidura.
Les urnes del passat 12 de maig van deixar un Parlament sense majoria independentista, amb el PSC com a força més votada, un mal resultat d’Esquerra Republicana i amb una sola majoria parlamentària possible amb la nostra participació. Certament, un escenari no desitjat que ens obligava a prendre una d’aquestes decisions difícils, però alhora determinants.
Si som en política és precisament per servir el nostre poble des de la valentia i l’ambició, per posar la vida dels catalans i les catalanes al centre de les nostres decisions. Per sobre de les nostres circumstàncies personals, de les nostres pors i, fins i tot, del nostre patiment.
Ho hem fet al llarg de la història en circumstàncies molt més difícils que les actuals. Patint presó, persecució i exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la via de la resolució del conflicte polític fins aconseguir una llei d’amnistia. Una aposta política que no sortia del fetge, sortia de la voluntat de ser útils al moviment independentista, per recuperar els nostres drets civils i polítics per seguir defensant la causa, i de fer avançar la democràcia.
Amb el mateix esperit vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. Tocades pels resultats, però amb el mandat de no desviar-nos ni un mil·límetre dels objectius que han guiat Esquerra Republicana al llarg de més de 93 anys d’història.
El resultat obtingut d’aquesta negociació ens situa davant d’una d’aquestes cruïlles que ens obliga a estar a l'altura per determinar el curs del país: que Catalunya tingui la clau de la caixa i la clau de la nació, que és la llengua, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l’Estat, i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà des dels anys 30; o renunciar-hi i portar el país a noves a eleccions.
El preacord entre Esquerra Republicana i el PSC que divendres se sotmetrà a votació de la militància suposa un salt endavant importantíssim en els nostres objectius. És plenament coherent amb el que som: independentistes i d’esquerres. Perquè els que ens ho hem jugat tot sabem que per fer més passos necessitarem la clau de la caixa. Sabem també que hem de reforçar els pilars de la nostra nació, fonamentalment la llengua, però també l’educació, la cohesió social, l’acció exterior de Catalunya.
Hem de ser més i hem d’estar millor preparades. I no hi ha dubte que ho estarem recaptant el 100% dels impostos que es paguen a Catalunya.
Com ho estarem garantint la immersió lingüística en català a l’escola, amb una energètica pública, un departament d’Igualtat i Feminismes, desplegant el traspàs de Rodalies per a tenir, per fi, trens dignes al nostre país; amb l’entrada de la Generalitat a la governança aeroportuària, reimpulsant la regulació dels lloguers de temporada i els habitatges d’ús turístic, arribant al 2% del pressupost en Cultura i aturant el projecte del Hard Rock. En definitiva, enfortint el nostre poble.
Esquerra Republicana cal que continuï demostrant que és un partit gran, que afronta les cruïlles i les contradiccions, que pren decisions i assumeix riscos en benefici del país. No podem deixar que ens condicioni el dubte de la implementació dels acords. Perquè això ens paralitza i ens impedeix confiar en la nostra pròpia capacitat per avançar. Què els explicarem als que vinguin després? Que vam tenir la hisenda catalana a les nostres mans i vam decidir dir que no pels dubtes de la seva implementació?
Sabem que aquest serà, sens dubte, un dels principals reptes, com ho és de molts dels acords als quals hem arribat els darrers anys i que ens han permès tenir una llei d’amnistia, parlar català al Congrés, iniciar el traspàs de Rodalies o gestionar l’Ingrés Mínim Vital. Sabem que trobarem molts obstacles, però estem preparades per anar-los superant, amb la nostra força determinant a Catalunya i també a Madrid, amb els verificadors internacionals que acompanyen la negociació.
Quan ens van posar a la presó, vam fer coses que ens deien que no es podien fer. Vam confiar en nosaltres mateixos. La repressió va fer que haguéssim de dedicar el nostre temps i les nostres forces a recuperar els nostres drets. Ara que som més a prop del final de la repressió i que per fi podem condicionar l’agenda política amb més força per fer avançar el país, no podem fallar.
Som els independentistes que ocupàvem un lloc marginal a l’agenda política fa anys. Que a força de superar cruïlles i contradiccions com l’actual, hem aconseguit fer créixer el moviment, fer referèndums, guanyar eleccions, sumar diversitat i superar la repressió recent. Sabem que aquest camí només es pot fer acumulant força i preparant-nos millor. I aquests són els criteris amb els que hem aconseguit aquest acord. Perquè volem guanyar.
L’oportunitat és ara.