Fa poques hores que ha engegat la campanya electoral, i tots plegats ens estem preguntant com aguantarem els 15 dies que ens cauen al damunt. Els polítics, presos del pànic per la marató histèrica que els espera. Els periodistes, esverats per la feinada que han d’apamar, sense haver-la demanat, és més; havent exigit un i altre cop l’eliminació dels absurds blocs o quotes de partit. La gent normal i corrent, comptant els dies que manquen per tancar la farsa, per anar a votar si encara queden ànims, i per escoltar el veredicte de les urnes.

En part, jo crec que si les audiències són fortes el dia dels resultats, és perquè el respectable vol assegurar-se que realment la cosa s’ha clausurat, que el malson ha passat i que a partir d’ara ja podran llegir la premsa sense tanta llauna. Bé, tant és. El cas és que ens estem interrogant tots, des dels primers de les llistes fins a l’últim mico que mai no anirà a cap llista, com ens hem ficat en aquest embolic que no beneficia ningú. Tots sabem com és de pesat i artificial, tots sabem que els candidats fan d’actors, que es dediquen a muntar platós de TV on sigui i com sigui, però ningú no té el coratge d’aturar-ho.

Si em permeteu, faré unes propostes al respecte. Senyora o senyor candidat, us ofereixo un seguit d’innovacions que, a banda de deslliurar-vos de molts maldecaps, segurament us donarà algun grapat de vots extra. Primera proposta; que us negueu a sortir en els blocs electorals pactats. Només anunciar la notícia ja us donarà més audiència que tots els petits espots-farsa, i el cos us ho agrairà perquè s’haurà acabat la farsa repetitiva del faristol sense públic. Si sou el primer a fer-ho, la gent i sobretot els informadors us ompliran la cara de petons.

Segona proposta. No inundeu les bústies dels veïns. Ja sé que tothom ho fa, que mai no s’ha deixat de fer, que els vostres assessors de campanya no us ho compraran... Però insisteixo, és una cosa lletja. I altra vegada, si sou el primer, teniu un anunci a fer de popularitat garantida. Els veïns us recordaran cada cop que treguin la paperassa, se’ls escampi per l’escala i l’ascensor i el pis, i finalment vagi a la paperera sense el regal de la seva mirada. Tota aquesta estona de tràngol postal, la passaran insultant els que encara inunden bústies, i estimant aquell que ja no ho fa. I no cal que diguem que el tresorer de campanya s’enamorarà del candidat.

Darrera proposta i definitiva. Senyora o senyor candidat, marxeu quinze dies abans de les votacions, i torneu només per votar i per veure com heu arrasat i heu desmentit i pulveritzat les enquestes adverses. L’únic que cal és deixar reposar els electors, que bé s’ho mereixen, i aparèixer a la foto el dia del vot, a primeríssima hora. Amb un aspecte feliç i saludable, una veu sedosa i sencera, un posat net i impecable, amb això tot sol compensareu la vostra escassa campanya. Això sí, reserveu molta xampanya, que la necessitareu.