En la darrera dècada la recerca científica està prioritzant l'estudi de l'anteriorment anomenada "flora intestinal". En els més de 7 metres de budell trobem 100 bilions microorganismes, bacteris, llevats, i virus sapròfits que habiten en el budell que es converteix en hoste. Al conjunt de microorganismes intestinals s'anomena Microbiota. Aquests gèrmens disposen de més de tres milions de gens codificats contrastant amb els 23.000 gens del genoma humà. A aquest conjunt de gens microbians intestinal s'anomenem Microbioma.  El pes del microbiota és de fins a 2,5 kgs.

L'extensa mucosa intestinal (que estesa cobriria un camp de futbol professional) té múltiples funcions; absorció de nutrients, síntesi de vitamines, aminoàcids essencials, i funcions reguladores del sistema immunitari. El 90% dels limfòcits T4, importants en la resposta positiva de les defenses, es troben en l'intestí.

El microbioma és la nova empremta digital personal. Aquest es configura per factors genètics i epigenètics. Com deia Gregorio Marañón "Tot el que no és genètic, és ambiental".

La recerca actual ens permet saber que l'embaràs, el part i els primers 100 dies de vida són determinants per l'ecosistema microbià intestinal. La placenta com a vehicle de transmissió a l'embrió, al fetus esdevé un factor important en el microbiota del futur nounat. El fetus viu en un ambient estèril fins al part i està condicionat fins al naixement per tots els elements de la transmissió placentària. Per tant, l'alimentació, els hàbits saludables o tòxics, els elements ambientals i socials de la mare determinaran la barrera immunitària intestinal.

El part és l'altre factor determinant i els primers dies de vida. El menor estres possible del nounat, i la lactància materna ajuden a un positiu microbioma. La llet materna transmet a part de nutrients, immunitat de la mare i permet que durant els primers mesos de vida la transició de la vida fetal a l'autònoma sigui equilibrada i possible.

En aquest moment hi ha molta inversió en la recerca del microbiota i microbioma a nivell internacional. El projecte Microbioma Humà liderat per Harvard, MIT Boston i Institut Broad, pel Dr Emily Balskins està fent avançar el coneixement d'una part del nostre cos, potser un dels menys coneguts.

A Catalunya diferents grups estan recercant entorn el microbioma, des de l'IRSICAIXA, liderat pel Dr. Clotet, fins a grups de nutrició, psiconeuroimmunologia, diabetis, obesitat, síndrome metabòlic-malaltia vascular, malalties inflamatòries intestinals (Colitis ulcerosa, Malaltia de Crohn, intolerància gluten, a la lactosa, al·lèrgies alimentàries,...), trastorn neurològics-mentals (Demència, Parkinson, Depressió,...), malalties infeccioses, esterilitat, tòxics alimentaris i mediambientals, entre altres.

El binomi microbiota-inflamació és un dels focus de la recerca. La inflamació és la resposta del sistema immune davant agents interns o externs. En la major part de les inflamacions agudes aquesta resposta és autolimitada en el temps i en els teixits o òrgans.

Existeix evidència de què la inflamació cel.lular crònica està en moltes patologies i en la degeneració cel·lular. Com diu Dr Barry Sears, bioquímic, el "Benestar és l'absència d'inflamació silenciosa". La inflamació silent "Secret Killer" (secret assassí) esdevé un factor de deteriorament, d'anarquia, i de mort cel·lulars anòmals.

El microbiota pot exercir un factor desencadenant o protector de les malalties?

Clarament el microbiota exerceix un paper substantiu en el sistema immunitari i en molts processos, en moltes malalties i síndromes, sobretot en aquells que cursen en inflamació cel.lular amb independència dels agents inductors inicials.

I així mateix l'envelliment està molt relacionat amb la inflamació cel·lular i per tant s'estan fent sinergies entre investigacions creuades.

Les dades publicades de persones amb infecció crònica del virus de la SIDA també estan aportant dades molt valuoses de la microbiota d'aquestes persones. El virus de la SIDA afecta al sistema immunitari i per això aquests pacients no tractats, amb càrregues virals altes, desenvolupen infeccions i tenen més prevalença de càncers. La seva reserva de microorganismes intestinal està alterada, amb menys capacitat de combatre la inflamació cel.lular.

Com podem millorar el microbiota?

Cal saber que hi ha una part de càrrega genètica però que podem prevenir i millorar el nostre ecosistema intestinal i per tant, la nostra resposta immunològica i almenys generar factors protectors que minimitzin altres riscos, heretats o adquirits fora de  les nostres possibilitats de canviar.

La fase prenatal, el part, el puerperi i els primers cent dies de vida són claus per la nostra microbiota. La Salut Maternoinfantil, doncs, com a prioritat.

L'alimentació saludable és la gran inversió. Falta i cal reclamar molta recerca però algunes qüestions ja tenen evidencia científica. La dieta en general ha de ser la més fresca, natural i variada possible, farcida de fruites, fruits secs i verdures, molt rica en fibra. Els aliments el menys processats possibles, que siguin compatibles amb la seguretat alimentària. Pocs hidrats de carboni d'alt índex glicèmic (en especial sucres i farines refinades). Oli oliva com a factor protector. Grasses poliinsaturades riques amb àcids grassos essencials,  omega 3 i 6.

Els humans no podem adaptar la nostra genètica a canvis tant ràpids en l'alimentació i en el sedentarisme i per tant, els factors epigenètics que s'acostin més a la nostra genètica "paleo"són positius. Alimentació més natural i més activitat física són elements favorables  pel microbiota. En menys de 100 anys, que són molt pocs en l'evolució històrica, hi ha hagut canvis tant important en la nutrició i el sedentarisme que molt probablement  la nostra genètica no s'ha adaptat i respon amb inflamació cel.lular. I a més nous agents externs tòxics en el medi ambient i en el consums fan que estem davant de nous reptes.

Estudis intenten posar evidencia en els coadjuvants a la dieta, pre i probiòtics, i en els suplements aminoàcids, vitamínics, i d'oligoelements.

Disposem de les primeres evidències del paper per la millora del microbiota de l'exercici físic. L'activitat física es comporta com un antiinflamatori cel.lular.

La relació budell-cervell, dels eixos metabòlics, neuroendocrins estan generant noves recerca on la visió integral de la salut; les noves recerques del paper dels microorganismes favorables i patògens del microbiota, ens ajudarà a prendre decisions a nivell individual i de polítiques publiques.