Micromecenatge: més enllà de la crisi

21 de maig de 2012
Des de fa una temporada en els mitjans de comunicació i en els ambients culturals es parla sovint del concepte "Crowdfunding" que traduït al català vol dir "finançament col·lectiu". Conegut també com a micromecenatge, es tracta de buscar moltes persones disposades a fer una petita (micro) aportació econòmica que serveixi per finançar la realització d'un projecte. Exemples d'aquesta modalitat de finançament poden ser l'edició d'un llibre, d'un disc, d'una pel·lícula... o la creació d'un muntatge teatral.

Malgrat la modernitat que li infereix l'utilització de l'expressió en anglès, "Crowdfunding", en realitat es tracta d'un concepte que al nostre pais es porta aplicant des de fa forces anys. De fet les típiques "col·lectes" que segur que els lectors de certa edat recorden amb mes o menys simpatia són d'alguna manera predecessores del micromecenatge. Col·lectes pel Domund, per lluitar contra el càncer, per comprar una campana, per la restauració d'un orgue, o fins i tot per la construcció de la Sagrada Família... són exemples de donacions que molts encara recordem.

La novetat del "crowdfunding" actual té dos elements que el caracteritzen. El primer, és que utilitza internet com a vehicle de comunicació, a través de les xarxes socials. De fet per aplicar el "crowdfunding" estan sorgint diferents plataformes digitals (Verkami és segurament una de les mes conegudes entre nosaltres) per dur a terme tot el procés d'explicació, comunicació i seguiment dels diferents projectes. La segona característica que tenen molts projectes que utilitzen aquest sistema de finançament és que només es tiren endavant si aconsegueixen reunir els diners necessaris en un plaç de temps fixat prèviament. Es a dir, la donació nomes es fa efectiva si s'assoleix la recaptació mínima establerta.

A mi el concepte "crowdfunding" o de micromecenatge em cau bé. Malgrat es presenta ara com una forma alternativa de finançament per la crisi econòmica, crec que no hi té gaire a veure. Mes aviat el veig com una forma participativa d'implicació de la ciutadania en projectes culturals, socials, polítics... Una manera d'entendre la creació i la difusió cultural a partir de les persones, sense tanta dependència dels poders polítics i econòmics.  Per això desitjaria que aquest concepte, i el que representa, s'estengués entre la població com una pràctica habitual i que quan sortim de la crisis el crowdfunding o el micromecenatge continuessin entre nosaltres.

Implicació, participació, col·laboració (crowdsourcing), cooperació... són conceptes que donen força a la societat civil, als moviments socials... i que m'agradaria que estiguessin cada vegada mes arrelats en la nostra societat.