Els darrers anys molt independentistes ens hem trobat en converses esgotadores amb persones que no tenen clar això de la independència. Hem parlat de com convèncer "indecisos" i ho hem volgut fer al nostre voltant. La recomanació que faig ara, és que individualment canviem l'argumentació. L'independentisme necessita eixamplar la seva base social, com més gent, millor. Però aquesta feina ja no és productiva fer-la "un per un". Cal que l'independentisme crei un nacionalisme banal, cívic, que faci que la identificació amb el demos català sigui molt atractiva.
El que crec ja contraproduent, en la fase que estem, és entrar en debats inacabables amb qui no és independentista del nostre entorn personal. Si anem a un referèndum amb una pregunta binaria l'escenari que tenim és que tot català es veurà abocat a prendre una decisió. O donar suport al procés independentista o donar suport a un estat amb un nivell molt baix de democràcia o inhibir-se i no votar.
Un grapat de no independentistes, demòcrates, no els hi agrada aquest escenari binari. Volen debatre si Espanya es pot canviar, si podem tenir sobiranies compartides, si podem tenir un país confederat dins d'un altre estat. També necessiten debatre sobre les debilitats del moviment independentista o del projecte.
Tot aquest debat només serveix com a metadona emocional per als no independentistes demòcrates i que creuen que l'actual Espanya no funciona. És legítim que ells vulguin esperar o que creguin que Espanya té una oportunitat. Però no gastem energies en refutar els escenaris virtuals que ens plantegin o bé en demostrar-los que el moviment i el projecte independentista és meravellós. És un fals debat el de "l'Espanya que ells somien" versus el projecte independentista real. El debat és entre l'Espanya real, actual i la seva possibilitat real de canviar i el projecte que plantegem els independentistes.
Si volen parlar del procés, els hi hem de dir: "si us plau, no em facis donar més voltes, anem a un referèndum i et tocarà decidir si confies en el procés de transformació que obrim els independentistes o si creus que els de Podem o qui sigui pot canviar Espanya, i aquests se'n sortiran en els 10 anys que vénen, podran reformar la Constitució, tenir majories de dos terços al Congrés i al Senat, i guanyar un referèndum a tot Espanya".
L'únic argument que hem de fer és plantejar que o donen suport a un estat que enfront d'un moviment democràtic i pacífic només ha sabut aplicar la força i la violència institucional, que ha tingut 40 anys per resoldre el problema territorial i no ho ha fet o que donen suport a l'única via democràtica que té suficient suport social per a fer canvis a fons i crear un estat nou.
El que crec ja contraproduent, en la fase que estem, és entrar en debats inacabables amb qui no és independentista del nostre entorn personal. Si anem a un referèndum amb una pregunta binaria l'escenari que tenim és que tot català es veurà abocat a prendre una decisió. O donar suport al procés independentista o donar suport a un estat amb un nivell molt baix de democràcia o inhibir-se i no votar.
Un grapat de no independentistes, demòcrates, no els hi agrada aquest escenari binari. Volen debatre si Espanya es pot canviar, si podem tenir sobiranies compartides, si podem tenir un país confederat dins d'un altre estat. També necessiten debatre sobre les debilitats del moviment independentista o del projecte.
Tot aquest debat només serveix com a metadona emocional per als no independentistes demòcrates i que creuen que l'actual Espanya no funciona. És legítim que ells vulguin esperar o que creguin que Espanya té una oportunitat. Però no gastem energies en refutar els escenaris virtuals que ens plantegin o bé en demostrar-los que el moviment i el projecte independentista és meravellós. És un fals debat el de "l'Espanya que ells somien" versus el projecte independentista real. El debat és entre l'Espanya real, actual i la seva possibilitat real de canviar i el projecte que plantegem els independentistes.
Si volen parlar del procés, els hi hem de dir: "si us plau, no em facis donar més voltes, anem a un referèndum i et tocarà decidir si confies en el procés de transformació que obrim els independentistes o si creus que els de Podem o qui sigui pot canviar Espanya, i aquests se'n sortiran en els 10 anys que vénen, podran reformar la Constitució, tenir majories de dos terços al Congrés i al Senat, i guanyar un referèndum a tot Espanya".
L'únic argument que hem de fer és plantejar que o donen suport a un estat que enfront d'un moviment democràtic i pacífic només ha sabut aplicar la força i la violència institucional, que ha tingut 40 anys per resoldre el problema territorial i no ho ha fet o que donen suport a l'única via democràtica que té suficient suport social per a fer canvis a fons i crear un estat nou.