Fa anys que Unió de Pagesos, coincidint amb nutricionistes, ambientòlegs i socioecòlegs, geògrafs, enginyers i veterinaris, entre altres experts; reclama rigor a l’hora de parlar d’aliments i d’agricultura i ramadera. Hem demanat als mitjans de comunicació que es basin en les evidències científiques quan tracten l’alimentació i que utilitzin fonts ben informades a l’hora de parlar dels sistemes de producció agrícola i ramadera. Per altra banda, hem reclamat que es complís la traçabilitat a les empreses i l’etiquetatge a la comercialització. Hem alertat del perill de la banalització dels aliments bàsics quan s’utilitzen com a producte reclam. Hem defensat una regulació contra la tergiversació de termes com iogurt, llet i carn per vendre nous productes processats que no ho són. En definitiva, el rigor en la informació sobre la qualitat alimentària és un aspecte molt seriós.

Exigim als polítics i servidors públics que apliquin aquesta rigorositat. Per això, el sector ramader i la ciutadania no es mereixen que el ministre de Consum, Alberto Garzón, no sigui curós a l’hora de traslladar missatges sobre la ramaderia i la carn. En una entrevista al diari anglès The Guardian, parlava de macrogranges, posava en qüestió la ramaderia intensiva, i deia que aquest sistema produïa carn de menor qualitat. Garzón confon interessadament les coses. Què són les macrogranges? Parla de projectes d’entre 4.000 i 10.000 caps, sense especificar el sector, entre els quals hi ha molta diferència; tot i que després centra les crítiques en la vedella. 

L’altre ministeri, el d’Agricultura, esbossa un projecte per limitar les granges a 850 caps de boví, el Departament treballa en un decret per limitar-les a 600 i Unió de Pagesos fa anys que demana un límit de 300 caps en producció i 500 en granges de boví de llet. La meitat de les granges de porcí de Catalunya tenen menys de 1.000 porcs i són comptades les que passen dels 4.000 caps. El senyor Garzón no parla amb coneixement del sector i és el mínim que li demanaríem a un ministre. Probablement, el desconeixement envers el món rural comporta que sigui difícil valorar si un nombre d’animals estabulats dins d’una granja són molts o pocs. Nombre que canvia segons l’espècie. A casa nostra és difícil que s’instal·lin granges de gran capacitat. A més de normatives sectorials, hi ha limitacions urbanístiques

El pitjor és que Garzón, amb aquestes declaracions pel broc gros, emmerda la ramaderia intensiva en general sigui quina sigui la dimensió de les granges. Si vol defensar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, el que ha de fer el ministre és defensar la pagesia al llarg i ample del territori, la qual depèn en bona mesura de les granges. Aquestes granges de dimensió mitjana i petita fan que tinguem pagesos i pageses distribuïts a tot de pobles, i són motor econòmic a moltes comarques. 

També ens hauria calgut un polític valent dins del govern espanyol que hagués lluitat per una Llei de la cadena alimentària útil als consumidors i a la pagesia, els quals són víctimes dels abusos de part de la indústria i de la gran distribució. En canvi, PSOE i Podem van obstruir recentment una modificació de debò d’aquesta llei perquè impedís les pràctiques deslleials i la posició dominant dels grans de l’agroalimentació i de la distribució. Aquí hauria d’haver defensat els consumidors, ja que és el Ministre de Consum, i hauria fet alguna cosa, i no pas discursos buits, contra el despoblament rural.