La Bíblia no passa de moda. A la presa de possessió de Trump va sortir fins a la sopa, en paraules del propi president i amb la presència i durant la intervenció de líders religiosos. El país més important del món no té cap recança en basar-se en les sagrades escriptures, en esmentar Déu del dret i del revés d’una manera que, si es fes a Catalunya, es muntaria un escàndol de dimensions descomunals amb acusacions i estirabots de tota mena per part de molts fills i filles de Déu descastats que conformem la societat catalana d’avui dia.

Però que avui a Catalunya els afers vinculats a la fe i l’espiritualitat tinguin vetada la manifestació explícita en la política i l’administració, sembla que no impedeix que de vegades, tant la política com el periodisme avalin aspectes que recorden alguns passatges molt coneguts de la Bíblia. Efectivament, mentre la notícia de la presa de possessió de Donald Trump ho petava a les ones, hi havia una altra notícia molt més nostrada que competia pel protagonisme: el misteri de l’aparició o la multiplicació dels diners del pressupost de la Generalitat que s’està negociant al Parlament. Davant la pressió de la CUP la majoria parlamentària acceptà invertir una milionada en temes d’Ensenyament.

Igual que Jesús amb el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, la notícia esdevé que el Govern accepta fer aparèixer uns quants milions a la partida d’Ensenyament. Aquí acaba la notícia i tothom es queda tant ample.

Personalment agrairia dues coses: si estem davant del miracle de la multiplicació dels recursos pressupostaris (sense haver-se declarat encara la independència!) ja posats a fer li demanaria al Govern que en faci un altre i que ens allargui el vi com a les noces de Canaan, perquè les penes passen millor amb una mica de vi.

Si en canvi no es tracta d’un miracle, sinó de que les prioritats inversores del govern canvien, llavors demanaria a la premsa que es pregunti, i que sisplau ens expliqui, d’on surten els diners que es passarien a aquest capítol d’Ensenyament, és a dir, què es deixaria de fer del propi departament o de sanitat, o d’obra pública, o del que sigui...

Una mica de rigor al fer les notícies estalviaria que la gent es pugui sentir tractada com a rucs. De vegades em torno descregut quan em parlen de coses increïbles o pseudo-miraculoses.