Hongria no ha estat un indret sense interès per a la meva generació. L’antifranquisme, vinculat a les tesis marxistes com a mètode d’anàlisi, va mirar i remirar el que havia suposat la seva invasió en una intervenció soviètica per aixafar un anhel popular de distanciar-se del règim estalinista i de la influència de l’URSS.
El descontentament social, la pobresa i el silenci obligat van mobilitzar milers d’estudiants i treballadors que exigien la retirada dels tancs soviètics i la instauració d’un règim democràtic. Després d’una retirada inicial, els soviètics van tornar amb 150.000 soldats, més de 6.000 tancs i més de 5.000 morts per frenar la sortida d’Hongria del Pacte de Varsòvia. La resistència va ser totalment destruïda. Aquell fet marcaria dècades de guerra freda en què els soviètics i americans ja havien demostrat estar disposats a tot per evitar perdre influència en el panorama mundial.
Vam tornar a mirar i analitzar Hongria quan Mijaíl Gorbachov va decidir no intervenir militarment, tot i l’aprovació de grans reformes que l’allunyaven de la URSS i del Pacte de Varsòvia, i fent-ho liderava l’obertura cap a Occident accelerant la fi del bloc soviètic. Així doncs, Hongria es va convertir en un dels primers estats de l’Europa de l’Est a iniciar la transició a la democràcia.
Els darrers anys hem vist com la democràcia tornava a estar en perill pel control absolut sobre tots els mecanismes de contrapès que Orban va anar pervertint. Des de la informació, les lleis electorals o el nomenament dels jutges.
Ara, des de diumenge tornem a mirar Hongria. La victòria d’un partit de dretes per sacrifici conscient i voluntariós de l’esquerra és un pas important, però hem de mantenir-nos amatents als canvis que el nou líder, Péter Magyar acumula totes les mirades esperançades. Novament, a la riba de Danubi, tenim un gran tema d’estudi: és reversible el mal causat pel populisme a les democràcies actuals? L’erosió que Orban i els seus aliats han produït ha estat devastadora. El crit dels joves era el mateix que el dels seus pares “russos, a casa. Tornem a Europa”.
Ara comença el més difícil. Retornar a la democràcia plena, recuperar dinamisme econòmic, acabar amb la corrupció sistèmica, refer ponts amb la resta d’Europa. Tant de bo Hongria torni a crear un precedent: mostrar-nos el camí per desfer-nos de l’onada d’extrema dreta populista que infiltra les nostres societats.