Darrer dia del mes d’agost moria Édouard Balladur, el darrer polític amb grans responsabilitats durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial en les que França, de la que va ser-ne primer ministre, conjuntament amb el que va anomenar-se Europa occidental, va conèixer augments de benestar sense precedents. Tenia 97 anys, havia ocupat alts càrrecs en les presidències De Gaulle, Pompidou i la presidència del govern, fet ara ens semblaria impossible i que va batejar-se com ‘cohabitació’ amb Mitterrand.
Conservador, va privatitzar empreses públiques amb molta contestació social però convertint en accionistes a uns set milions de ciutadans. Recitava de memòria les paraules de Victor Hugo sobre ‘els Estats Units d’Europa’ quan va plantar el roure a l’illa de Guernesey on va viure exiliat per la seva oposició a Napoleó III.
Formava part del que honoraven a Altiero Spinelli i els seus companys de presó per activitats contra Mussolini a la presó en la diminuta illa de Ventotene. En el moment d’expansió del nazisme, presos que temien per la vida havien escrit una proclama clandestina que propugnava una Europa lliure i unida com a premissa necessària per a potenciar la civilització moderna. Per alguns això deu ser arqueologia política, però és imprescindible saber que la idea d’Europa va gestar-se en els períodes foscos, sense llibertats, amb moltes persones perseguides i exterminades per entendre com impacta el discurs de formacions com AfD en les eleccions que avui s’estan desenvolupant al land de Saxònia-Anhalt en el cor d’Alemanya.
Tot i saber que des de la reunificació dels land de l’Est ha persistit la cultura del descontentament i el greuge, la campanya electoral d’aquests darrers dies ha de preocupar a tota Europa. Segregació per races, relativisme a l’hora d’analitzar el període nazi, dissolució dels vincles europeus, no escolaritzar els fills dels immigrants, persecució dels que ells considerin antialemanys, criminalització dels col·lectius LGTBIQ+..., esgaiaria a Balladur, Spinelli, i fins i tot a Hugo.
A l'hora que escric aquest article encara no sabem els resultats, sabem que l’electorat s’ha mobilitzat aquest matí i que la major participació pot tenir dues lectures antagòniques. Si AfD obté la majoria absoluta, remourà tota la política europea i la dreta es decantarà cap a posicions més conservadores per intentar no perdre vots en aquest “curs” polític ple de cites electorals.