El discurs del cap de l'Estat ha deixat clar que l'únic futur possible per als catalans dins d'Espanya és l'assimilació. Res no canviarà per més que el mite de la majoria silenciosa s'hagi esmicolat, per més que majoria independentista al Parlament es repeteixi durant 20 eleccions seguides, o per més que s'eixampli a 80, 90 o 100 diputats. 

La victòria del bloc independentista el 21D era necessària perquè Europa i el món ens estava mirant amb molta atenció. Volien saber si Rajoy havia solucionat el tema català i si els electors castigarien els seus dirigents per la declaració fallida del 27 d'octubre. Ha quedat fora de discussió, tanmateix, que hi ha més de 2 milions de catalans que volen una república independent i que no canviaran d'idea per més repressió i conculcació de drets democràtics que perpetri l'Estat.

No cal confondre, però, la confirmació d'aquesta realitat per part d'Europa i el món amb que ningú no mogui un dit pels catalans. Els líders independentistes van tenir l'oportunitat de fer del procés català un afer europeu i van renunciar-hi els dies 10 i 27 d'octubre. Van decidir que el procés seguiria sent un afer intern espanyol, i Europa i el món en van prendre nota.

Mentrestant, l'Estat va deixar clar de seguida que no pensa treure el peu del coll de Catalunya, per més que la voluntat popular expressada en les urnes enviés un missatge molt clar en sentit contrari. L'endemà mateix es van conèixer una nova onada d'imputacions pels delictes inexistents de sedició i rebel·lió. Ahir el ministre de l'Interior va amenaçar de forma directa i explícita amb detencions a càrrecs electes i més mestres han estat citats a declarar per "incitació a l'odi".

Els comptes de la Generalitat seguiran intervinguts sine die i el Tribunal Constitucional continuarà amatent per tallar d'arrel qualsevol iniciativa legislativa amb contingut emanada del Parlament de Catalunya. L'article 155 no era una mesura temporal. És permanent. Fins que no faci efectiu el divorci, Catalunya mai més no tornarà a gaudir d'un grau mínimament acceptable d'autogovern. Convé tenir-ho ben present.