L'independentisme ha de prendre una decisió. Una decisió que tindrà conseqüències, i no gens menyspreables. Ha de decidir no ja si aprova els pressupostos de Pedro Sánchez, sinó si el manté a la Moncloa. Perquè aquesta és l'autèntica disjuntiva, més enllà dels números concrets.

Sánchez va arribar al poder gràcies a l'aval d'ERC i el PDECat. A canvi de res. Però ara els partits del Govern volen contrapartides. En forma d'una oferta sobre autodeterminació, segons ha proclamat el president Torra, que ha arribat a amenaçar amb una "crisi de Govern" si els partits no li fan cas. Una oferta que sembla difícil que es produeixi. Ni oferta, ni gest, ni copet a l'esquena, de fet.

Ho dificulta -per no dir que ho impedeix- la dinàmica electoral d'una Espanya en festeig creixent amb el nacionalisme i la ultradreta. El pacte de PP i Cs amb Vox -explícit, per part dels primers; vergonyant, pels segons- amenaça de repetir-se en un futur proper a la Moncloa, i Sánchez sap que el més mínim gest cap al sobiranisme el penalitzaria electoralment. Però també sap que només amb el suport d'aquest mateix sobiranisme pot aspirar a seguir governant.

Aquest és un escenari que permet a l'independentisme decidir sobre l'escenari futur. O una aliança -circumstancial i amb pinces, però aliança- amb els socialistes per barrar el pas a un nacionalisme espanyol que promet obertament un 155 perenne, o tirar pel dret i buscar un escenari de trencament, per la via d'afavorir allò que els marxistes en deien "condicions objectives".

A manca d'ofertes en autodeterminació, Sánchez oferirà milions. Els mateixos que marquen una disposició addicional de l'Estatut que sempre va ser paper mullat. Però la resposta -i les seves conseqüències- va molt més enllà del peix al cove.