A la seu del PP Català, aquests dies, s'hi viu una sensació de desànim notable. I no pas perquè el moment polític actual no sigui apassionant, sinó perquè, un cop més, en quedaran al marge. Durant dos anys han ocupat la centralitat política, han manat, han tocat poder, han pogut nomenar algun càrrec... i tot plegat s'ha esfumat, com un miratge que els ha retornat a la crua realitat.

Durant la negociació de l'Estatut, els populars de Josep Piqué van festejar amb la idea d'abstenir-s'hi. Mentrestant, van poder negociar, van captar els focus mediàtics, van intentar precisar la redacció d'algun punt... Però, quan des de Madrid van dictar que l'única postura tolerable era el "no", la festa es va acabar. A partir de llavors, com a partit situat a l'extrem, tan sols es van poder limitar a fer soroll als mitjans i poca cosa més. De la negociació política, ni plim. Tres quarts del mateix els va passar amb la negociació sobre el nou model de finançament. Alícia Sánchez-Camacho també va festejar amb la idea d'una abstenció, convenientment amplificada per alguna portada més que generosa, per finalment acabar defensant el tradicional "no". Ara, amb la Declaració de Sobirania, els populars ja saben que tornaran a avorrir-se de manera còsmica durant dos anys més: tot aquest 2013 i tot el 2014.

Per això, Sánchez-Camacho se'n va a Madrid a fotografiar-se amb Mariano Rajoy, per això mira d'intensificar les seves aparicions  a la televisió... Bàsicament, perquè política, política, el que se'n diu fer política, no en pot fer. En tant que no accepta les regles de joc de la majoria catalana, s'autoexclou de tot allò de rellevant que es pugui parlar o discutir al Parlament.

El PSC, amb la postura d'aquest dimecres, ha decidit voluntàriament asseure's a la banqueta i fer companyia a Sánchez-Camacho i Albert Rivera. Tots tres, automarginats de la partida, tan sols poden limitar-se a veure com van les jugades, i en tot cas decidir quan donen la puntada de peu al tauler. Més enllà d'això, l'avorriment. I justament aquesta situació, en un partit concebut per ser una màquina de manar com era el PSC, serà el que el farà implosionar.