Diumenge passat, Jorge Fernández Hernández estava més irat del compte. Ben bé no sabia per què però a mitja tarda, va tenir l’impuls d’obrir el Facebook i deixar un missatge poc amistós al president Carles Puigdemont. Li va dir "fill de puta" i el va advertir que li posaria una bomba al cotxe. Com tenim un president tan internauta, abans d'una hora ja li responia a través de Twitter: “Aquest individu covard es permet amenaçar-me. La denúncia hi serà. I espero que la justícia actuï”. 

El cas va córrer per Internet com la pólvora, amb tota mena d'especulacions sobre el personatge, que probablement s'amagava sota un pseudònim. Fins que dijous matí, Jorge es va atrevir a donar explicacions a través del programa El món a RAC1. Ell, conductor d'autocar de Salamanca, "no és així”. És, segons el seu relat, una persona coherent. "No tinc antecedents penals. Tot va ser fruit d'un acalorament. Demano disculpes públicament al poble català”. També va confessar el turment pel qual estava passant, ja que des del diumenge desenes de persones l’estaven intimidant a Facebook amb insults i altres improperis. 

N'hi ha prou amb una disculpa pública per tancar el cas i oblidar l’incident? Per en Puigdemont sí. Un minut més tard responia, també en format piulada. “En amenaçar vaig dir que era un covard. Avui ha estat valent i ha tingut el coratge de demanar perdó públicament. Li ho agraeixo. Tema tancat” 

Puigdemont no ha estat el primer president– ni serà l’últim– que rebi missatges "bomba". Els serveis secrets nord-americans ja estan avesats en aquestes pràctiques. Quan Barack Obama va ser candidat el 2009, es van veure desbordats per una allau de material agressiu a través de les xarxes. I la història continua amb els candidats a la presidència: fa només uns mesos, el pare d’Eli Martinez, un jove de 20 anys de Chicago, va espantar-se moltíssim quan un comandament dels serveis secrets va picar a la porta. “El seu fill ha amenaçat de mort Donald Trump a través de Twitter”. Segons el jove, "era un acudit, no anava en serio!".

El debat és tan antic que provoca cansament. Ara és Facebook i Twitter, però deu anys enrere es feia a través dels fòrums oberts als mitjans o en altres plataformes de l’època. El cas de Jorge servirà perquè altres persones "tan coherents com ell" deixin d'atemorir indiscriminadament? Probablement no. Malauradament, no cal arribar a la categoria de president per ser denigrat a Internet. Són nombroses les persones que han patit la mateixa situació. Les denúncies poden a aturar aquests comportaments? Probablement tampoc, però ajuden a dissuadir. 

La disculpa pública és important però en última instància parlem de valors, d’educació i de respecte. I alguna cosa ha de canviar per no acceptar aquests comportaments. Internet no és un món a part, només perquè existeix en una virtualitat. Internet és la realitat, amb el millor i pitjor de cadascú de nosaltres.