Els seus repugnants horitzons. La recent publicació d’un reportatge al setmanari Interviú sobre “Horizonte Después”, l’operació per neutralitzar “el projecte separatista a Catalunya” amb un suposat pressupost de deu milions d’euros, m’ha deixat indiferent. I penso que a la majoria de catalans també. A aquestes alçades de la pel·lícula no anem amb el lliri a la mà per pensar que les clavegueres de l’Estat espanyol no es mouen des de fa temps per impedir que Catalunya esdevingui un estat independent. Deu milions d’euros fins i tot em semblen poc si l’objectiu és aconseguir retenir Catalunya dins d’Espanya comptant que en només un any en guanyen 16.000, de milions d’euros, amb la mamella d’or catalana.

Que no us facin por. Ara bé, l’estratègia que contempla aquest pla, segons Interviú, no ens ha de venir de nou: mirar de condicionar l’opinió pública amb tertulians unionistes a tots els mitjans de comunicació i, en segon lloc, empastifar tant com puguin la classe política catalana, especialment la sobiranista, per enterbolir qualsevol procés democràtic. Nosaltres, els catalans, no tenim l’estructura d’estat per contrarestar aquesta guerra bruta perquè no tenim un servei d’intel·ligència per investigar i denunciar les indecències de qui ens posa traves. Però tenim bons opinadors per aixafar intel·lectualment els arguments de l’adversari i, sobretot, tenim, n’estic convençut, la majoria de ciutadans que viuen en aquest país convençuts que l’únic camí per sobreviure com a poble –des del punt de vista econòmic i cultural- és la independència. Per tant, ni un pas enrere. No escoltem els quintacolumnistes que tenim infiltrats i no perdem ni un segon a rumiar els seus arguments. Cal actuar, ara més que mai, amb determinació: Espanya ens ofega i cal dir prou. I qui encara dubti de la situació present que busqui una solució millor i si la troba que la digui. Però una solució de veritat, no utopies federalistes ni hipocresies d’encaixos amb una Espanya que ni ens vol ni ens respecta. No han volgut dialogat mai, ni els de la dreta ni els de l’esquerra, perquè per davant d’ideologies són espanyols. I abans rota que roja i bla, bla, bla.

Som més. I fins i tot podem ser més llestos. No hem de témer arguments hostils ni xantatges histèrics contra la nostra classe política. Qui hagi fet trampa que la llei dicti sentència i que pagui. I mentre no es demostri la culpabilitat deixem que els llops cridin a la recerca de sang catalana. Siguem més llestos, més intel·ligents i més sensats i no caiguem a la trampa. I, ja posats, tampoc a la dels il·luminats de la independència de cercavila que posen a parir en tot moment l’acord CiU-ERC per la senzilla raó que ells no hi són. I a fora fa molt de fred, ja se sap.